L’Oriol Benet és un jove de 15 anys, porter del cadet del Figueres, que fa dos caps de setmana va patir una aturada cardiorespiratòria just abans de començar un partit de futbol a l’estadi de Vilatenim. Ara, poc més d’una setmana més tard, Benet és a casa «sense cap dany neurològic» gràcies al desfibril·lador que hi ha a l’estadi amb el qual un dels fisioterapeutes del club i una doctora que hi havia entre el públic el van mantenir en vida fins a l’arribada de l’ambulància. L’existència d’un desfibril·lador a Vilatenim va ser clau, com, just l’endemà del cas de Figueres, també ho va ser el que porten els Mossos d’Esquadra en els seus vehicles per salvar la vida d’un home de 68 anys que va caure desplomat al carrer al mig de Girona, o també en els últims dies, el cas d’una persona de 56 anys a Sant Pere Pescador. «Haver salvat la vida a un noi de 15 anys ja és un motiu més que suficient, si és que encara quedava algú, perquè ningú discuteixi més, basant-se en criteris econòmics, si hi ha d’haver o no desfibril·ladors per tot arreu», explica el cardiòleg Ramon Brugada, impulsor des de fa més d’una dècada del programa «Girona, territori cardioprotegit», sobre la importància de que, per evitar molts, és clau que passi el menor tempo possible entre que una persona pateix una aturada cardiorespiratòria i pot ser atesa.

Un desfibril·lador portàtil que porten els cossos de seguretat. | DIPSALUT

«És molt senzill, si tens una aturada en un hospital tindràs moltes possibilitats de sobreviure perquè al cap d’un minut tindràs un desfibril·lador a sobre i, en canvi, a fora, com més temps passi menys possibilitats tindràs», argumenta Brugada, que, tot i «els bons temps de resposta que tenim amb les ambulàncies, que amb pocs minuts arriben al lloc», tenir desfibril·ladors repartits per tot el territori «salva vides». Des de la implementació de «Girona, territori cardioprotegit», el programa ha salvat 73 persones només amb els desfibril·ladors que gestiona directament des del projecte de Dipsalut (que són al voltant de 750), però aquí s’hi haurien d’afegir els desfibril·ladors privats que hi ha a moltes instal·lacions esportives i en altres centres. «El de Vilatenim no era del programa, perquè no n’hi vam posar perquè ja n’hi havia, però, com diem sempre en aquests casos, el noi de quinze anys va tenir molta sort perquè li podria haver passat en un camp de futbol més petit on no hi hagués hagut desfibril·lador o en qualsevol altre lloc», apunta Brugada, que insisteix en la importància que tot el territori estigui «protegit». Ara com ara, tots els municipis de les comarques gironines tenen, com a mínim, un desfibril·lador dels 783 que ha instal·lat «Girona, territori cardioprotegit».

Al voltant de mig miler, dins de les ja cada cop més familiars columnes taronges, són a l’espai públic (carrers, places, façanes de diferents tipus d’equipaments...) i, d’altra banda, uns dos centenars més de desfibril·ladors es troben a l’interior dels vehicles de Mossos (com els que van actuar en el cas de l’home de 68 anys de Girona), policies locals o Protecció Civil. També, des de Dipsalut, se cedeixen desfibril·ladors de manera temporal a ajuntaments i entitats per a activitats puntuals que es consideren de risc (concerts, festes majors...) o, per exemple, de cara a l’estiu per a les platges als municipis de costa.

Més enllà dels desfibril·ladors gestionats per «Girona, territori cardioprotegit», Brugada creu que n’hi deu haver «uns 750 més de privats a les comarques gironines» que, al seu criteri, encara haurien de ser més per estar realment a l’abast d’absolutament tota la població: «Són molt fàcils d’utilitzar, alguna vegada m’han criticat per dir que fer servir un desfibril·lador és més fàcil que fer anar una torradora de pa; però és la veritat perquè una vegada obres la caixa una veu començar a parlar per dir el que has de fer i són totalment automàtics».