Unes 200 entitats i organitzacions econòmiques i socials catalanes van defensar ahir amb arguments l’ampliació de l’Aeroport de Barcelona proposada per Aena i que hauria de consolidar el paper econòmic de Barcelona en el 2030 després d’una inversió de 1.704 milions d’euros. L’empresariat català va donar suport a la inversió del gestor aeroportuari Aena en el marc del consens institucional, el compromís de «generoses» compensacions mediambientals i el control públic de l’execució del projecte acordat. En el rerefons de l’acte, la petició empresarial que el Govern, dividit, prengui una posició clara davant el projecte d’ampliació de manera urgent.

En un acte conjunt organitzat per la patronal Foment del Treball a Esade, els assistents van apostar per escometre les obres d’ampliació de l’aeroport Josep Tarradellas de Barcelona, després de l’oposició de l’Ajuntament de Barcelona a la iniciativa d’Aena amb els vots dels comuns d’Ada Colau i d’ERC. Els empresaris consideren «inajornable» i «imprescindible» aquesta obra per a «dinamitzar l’activitat econòmica generant ocupació, atracció i retenció de talent i inversió internacional». Les entitats sumades al manifest conjunt presentat representen, segons va afirmar el president de Foment, Josep Sánchez Llibre, «la pràctica totalitat del PIB català i 2,4 milions d’assalariats del sector privat».

Per a Javier Faus, president del Cercle d’Economia, és necessari «centrar esforços» en l’aeroport de Barcelona, sense menysprear als de Reus i Girona, ja que «tres aeroports no en fan un d’internacional». «No hem de deixar que l’apologia del decreixement s’apoderi de la societat», va dir, per instar a «afrontar l’última ampliació de l’aeroport i deixar a les futures generacions una infraestructura adequada».

Els presidents de les patronals Pimec i Foment i la presidenta de la Cambra de Comerç (Antoni Cañete, Josep Sánchez Llibre i Mònica Roca) van defensar una ràpida negociació en la taula proposada pel Govern que permeti aconseguir un acord i es fixin els mecanismes de control que supervisin el compliment de les obres, els terminis i les mesures compensatòries en termes de sostenibilitat.

«Les inversions en l’aeroport, sumades a les inversions de Renfe a Catalunya, representen un canvi qualitatiu i revolucionari en la connectivitat de Barcelona», va opinar Sánchez Llibre. Sobre aquestes mesures per contrarestar les pressions ecologistes, el president del RACC, Josep Mateu, va defensar l’ampliació com a imprescindible per a competir amb altres aeroports europeus però va instar que Aena afronti «compensacions generoses» en matèria mediambiental.

En l’acte també va intervenir el president de Vueling, Marco Sansavini, que en representació de de les aerolínies i com a principal operador de l’aeroport va defensar la necessitat d’ampliar-lo en el marc d’una aposta general per Barcelona, recordant la necessitat de combinar vols de llarg radi amb els de mitjà per assegurar la viabilitat futura de la infraestructura. La presidenta de Barcelona Global, Aurora Catà, va considerar l’ampliació una «necessitat» per consolidar la capital catalana com a node d’atracció de talent internacional.

Grups ecologistes i ajuntaments afectats per l’ampliació han mostrat la seva oposició al projecte, per l’impacte mediambiental que tindria. S’al·ludeix entre aquestes conseqüències, a la contaminació que suposa l’augment del trànsit aeri, l’afectació a l’activitat agrària de la zona i l’impacte directe en l’espai protegit de la Ricarda, aiguamoll destacable en el trànsit d’ocells migradors. En el costat contrari, l’obra generaria més de 350.000 ocupacions directes i indirectes i contribuiria a reduir l’impacte acústic en allunyar de les zones residencials el punt d’inici d’enlairament dels avions. El manifest presentat a Esade defensa que les obres d’ampliació previstes per Aena comportin «no sols la restauració, sinó la compensació dels espais naturals afectats en relació d’1 a 10, així com la creació d’un nou espai natural del delta del Llobregat amb una ampliació de la superfície protegida superior al 25% actual».

Segons un estudi de la Universitat de Barcelona (UB) encarregat per Aena, «només farien falta tres anys d’activitat normal perquè la facturació directament generada de l’aeroport compensés les inversions realitzades».