Amb totes les assignatures aprovades, però sense títol perquè no han pogut acreditar un requisit, tenir el nivell B2 d’una tercera llengua, que no consta en cap dels seus plans d’estudi. Aquesta és la situació en què, a final d’aquest curs, es trobaran més de cinc-cents estudiants de la Universitat de Girona entre els que ja es van topar amb aquest mur l’any passat i el que s’hi afegiran ara aquest mes de juny. A diferència del que passa en altres universitats catalanes, la UdG no aplica una moratòria al requisit de la tercera llengua, i els estudiants, organitzats des de la Facultat de Dret, es plantaran aquest dijous davant del rectorat, on presentaran centenars d’instàncies reclamant l’expedició dels seus títols acadèmics. «Serem uns 200 de manera presencial, però això afecta o afectarà 500, 600 o 800 estudiants tant de Dret com d’altres facultats», explica un dels representants del moviment sorgit de les aules de Dret, Jonathan Muela, que apunta que amb l’excepció de la carrera de Disseny i Desenvolupament de Videojocs en la resta de graus de la UdG, aquesta obligació de tenir domini d’una tercera llengua no forma part dels respectius plans d’estudis. En el cas de l’anglès, per exemple, el nivell que es demana és el B2, que equival al First Certificate de Cambridge.
Segons expliquen els estudiants, tant el degà de la Facultat de Dret, Albert Ruda, com, en una reunió que van sol·licitar amb ell, el síndic de la UdG, Joan Manuel del Pozo, els han donat la raó en una problemàtica que, per exemple, a la Universitat de Santiago de Compostel·la ja ha arribat als jutjats. De fet, la nova consellera d’Universitats i exvicerectora de la UdG, Gemma Geis, també s’havia mostrat favorable a aplicar una moratòria del requisit assegurant, en una intervenció al Parlament, que «han aprovat exigències sense preveure els recursos suficients». De fet, segons fan constar en les instàncies que s’entregaran aquest dijous al rectorat, en una reunió amb Quim Salvi i amb el vicerector Pepus Daunis, aquests haurien admès que «la UdG no ha garantit que l’estudiant pugui adquirir el nivell de B2 d’una llengua estrangera durant els 4 anys que dura un grau universitari». Segons els estudiants, les classes impartides pel Servei de llengües modernes de la UdG «no són útils per aconseguir el nivell exigit», en una opinió que, segons ells, de manera més o menys explícita, hauria estat corroborada per Salvi i Daunis en la seva darrera reunió del passat 13 de maig.
D’entrada, sostenen els estudiants, en aquella reunió, Salvi i Daunis haurien dit que «a cap estudiant no se li havia impedit per part de la UdG l’obtenció del títol una vegada aprovats tots els 240 crèdits del Pla d’Estudis», però, en canvi, aquests «ho neguen contundentment» i com a prova presenten expedients d’alumnes amb totes les assignatures superades a qui des de Secretària Acadèmica no se’ls ha expedit el títol. Un document sense el qual, per exemple, els graduats en Dret no poden accedir al màster per col·legiar-se o presentar-se a oposicions. «Tenim el cas d’una companya que, amb tots els crèdits superats, no li donen el títol, però, en canvi, si es vol matricular a una altra carrera li apliquen el recàrrec com a segona carrera comptant que la primera l’ha completat», explica Muela sobre una situació per la qual han estat parlant en les últimes setmanes amb els representants de la UdG sense arribar a cap entesa. La posició dels estudiants, segons consta en les instàncies, coincidiria amb l’expressada per Joan Manuel del Pozo pocs dies abans. El dia 4 de maig, el síndic hauria corroborat als estudiants que aquesta «exigència del nivell B2 anava en contra dels drets dels estudiants» i que, per tant, aquesta «havia de ser eliminada, i els estudiants haurien de tenir el dret de l’obtenció del títol una vegada completats els 240 crèdits que consten en el Pla publicat en el BOE».
