Una cua, una llarga cua d’estudiants que, més enllà del seu patí, sobresortia de la porta de l’edifici del rectorat de la UdG amb una fila d’estudiants que s’allargava fins als últims graons de les escales de Sant Domènec. Tots, sense excepció, amb el mateix objectiu: presentar una instància oficial en contra de l’aplicació del requisit que exigeix tenir el nivell B2 d’una tercera llengua per obtenir el títol de graduat. Encara que es tinguin tots els crèdits aprovats, no hi ha títol sense acreditar oficialment aquest coneixement d’anglès, francès, alemany... «És molta pressió que el teu títol depengui de tenir o no tenir l’anglès», explicava, mentre acabava d’omplir la instància, Eva Maria Gimeno Gascón, estudiant de quart curs de Criminologia, que, després de no aprovar el nivell B2 d’anglès en una acadèmia privada, està a poques setmanes, o dies, de veure com, encara que aprovi totes les assignatures, el seu títol haurà d’esperar. Ahir hi havia molta gent. Però, realment, entre els que ho arrosseguen del curs passat i els que s’hi trobaran ara, quants estudiants de la UdG es troben en aquesta situació?

Doncs, com si es tractés de comptar els participants d’una manifestació, les dues parts porten l’aigua al seu molí. Sense poder evitar caure en les exageracions. El portaveu dels estudiants, Jonathan Muelas, va parlar que «pot afectar entre 2.000 i 3.000 estudiants» - complicat dos milers d’estudiants són els que es graduen cada curs en el conjunt de la UdG i aquest requisit no s’aplicarà a totes els facultats fins al curs vinent -; i per la banda de la universitat, el vicerector de Qualitat i Transparència, Pepus Daunis, va assegurar que «tots els casos dels que vam tenir coneixement l’any passat es van resoldre». Tampoc exacte. Almenys parlant amb alguns dels que ahir feien cua al rectorat. «Ja he acabat la meva carrera d’Audiovisuals i Multimèdia, tinc totes les assignatures aprovades, però no puc tenir el títol», assegurava Adrià Crehuet que, mentrestant, treballa, però «per exemple no podria estudiar un màster», i «estava apuntat a classes d’anglès quan vaig tenir coneixement d’aquest moviment dels estudiants que crec que pot ser una solució». Com el cas del Crehuet ahir, a la cua del rectorat, hi havia altres estudiants, sobretot de la facultat de dret, que asseguraven ja tenir la carrera. Però la majoria acaben aquest curs. I no tenen acreditat el nivell en una tercera llengua. Com Nico Müller, estudiant de quart curs de Publicitat i Relacions Públiques, per a qui «amb el treball de final de grau i les pràctiques no hi ha temps de treure’t aquest nivell» i es lamentava que si aquesta problemàtica no se solucionés «m’hauria de treure l’any vinent el títol d’anglès i seria allargar un any més la carrera».

Des de l’equip de govern de la UdG, Daunis recordava que a «tots els estudiants se’ls ha anat informant des que van començar els estudis d’aquest requisit i la universitat ha posat a la seva disposició instruments per complir-lo». A diferència del que defensen els portaveus dels estudiants, que consideren que el requisit no pot ser aplicat perquè no va ser publicat ni al BOE ni apareix en els plans d’estudis de les diferents carreres, Daunis argumentava que «el requisit de tenir el nivell B2 d’una tercera llengua surt d’un acord del Parlament de Catalunya i el Consell de Govern de Catalunya va aprovar que s’inclogués en les memòries de cada grau». De moment, puntualitzava el vicerector de la UdG, s’aplica a les facultats de Dret i Turisme i en estudis com Disseny i Desenvolupament de Videojocs, però «el curs vinent ja s’aplicarà a la resta». Daunis va negar que la Universitat de Girona estigués fent un camí diferent de la resta d’universitats catalanes - «l’acord del Parlament vincula a totes per igual»- i va assegurar que, veient la mobilització d’ahir, «analitzarem aquesta demanda i donar resposta amb el marc legal». Una resposta que, segons va anunciar la universitat a la tarda en un comunicat, passarà per tres mesures: «Una prova de nivell gratuïta a tots els estudiants que entrin a la Universitat que els ajudi a detectar els seus coneixements de l’idioma»; «un pla de formació amb cursos de terceres llengües a un preu bonificat per als estudiants que necessitin acreditar-se»; i, tercera, «un increment de les possibles vies d’acreditació: treball final de grau en una tercera llengua, participació en un programa de mobilitat que inclogui docència en una tercera llengua o assignatures optatives en anglès».