El començament de l’emissió en «prime time» de la llarga entrevista a Rocío Carrasco va portar un aire d’esperança en la lluita contra la violència masclista. Les trucades al telèfon 016 van créixer un 61%, augment que la Delegació del Govern va atribuir a l’impactant testimoniatge de la filla de Rocío Jurado. La il·lusió va durar poc, perquè el mes de maig i els tres primers dies de juny ha deixat en tota Espanya una reguera d’assassinats masclistes: han mort nous dones, una d’elles embarassada i el fill d’una d’elles. Les dues darreres ahir, una a Porqueres i l’alta, si, com sembla s’acaba de confirmar que també es va tractar d’un cas de violència de gènere, a Eivissa.

Aquests nou assassinats trenquen la tendència a la baixa en el nombre de víctimes mortals que va començar en 2020 i que tots experts i institucions van atribuir al confinament i les restriccions de mobilitat, que van facilitar als maltractadors un major control sobre les seves víctimes. Aquest 2020 va haver-hi 48 assassinats, la xifra més baixa des de 2003. A hores d’ara de l’any s’havien produït ja 18 víctimes, enfront de les 17d’enguany.

La recent concatenació de rims ha fet saltar les alarmes i el Ministeri d’Igualtat ha convocat d’urgència el pacte d’Estat contra la violència de gènere i ha demanat als seus integrants que facin un diagnòstic sobre què pot “estar fallant”. Per a, a partir d’aquí, impulsar un “pla de modernització de les eines”. Cal tenir en compte que tres de les 15 víctimes havien denunciat i, així i tot, les institucions no van saber protegir-les. I preocupa també que el 78%, un percentatge similar al d’anys anteriors, no va acudir a la justícia a la recerca d’ajuda.

Per a arribar a aquestes dones que desconfien del sistema, l’exdelegat contra la violència masclista Miguel Lorente, en declaracions proposa millorar la detecció en les consultes, perquè les víctimes del maltractament acudeixen amb freqüència al sistema sanitari. Per a això, planteja augmentar la formació dels professionals, que treballin amb protocols de detecció i que puguin derivar a especialistes en violència masclista, que treballin en els centres de salut, els casos més complexos.

Lorente reclama a més «conscienciació i educació» perquè la societat deixi de «normalitzar» que es produeixin uns 60 assassinats masclistes a l’any, el 20% dels homicidis de tota Espanya. I és que, segons l’enquesta del CIS de l’abril passat, només el 0,3% dels espanyols consideren aquesta xacra com un dels principals problemes del país, un percentatge que ha baixat en els últims dos anys, segons Lorente, per l’arribada dels ·missatges negacionistes» de Vox a les institucions. L’especialista atribueix el repunt de maig a tres elements: al fet que el masclisme és un problema «estructural»; al que ell denomina «efecte passo a l’acció» i que fa referència al fet que els violents que estan planejant matar a les seves parelles se senten «reafirmats» i, en veure altres casos, decideixen actuar, i a la fi de l’estat d’alarma. I és que «la percepció de control dels agressors, davant la fi de les restriccions de mobilitat, s’ha vist modificada», a l’una que ha millorat la situació econòmica, la qual cosa ha donat peu al fet que més dones trobin treball i, per tant, decideixin trencar els llaços amb les seves parelles, la qual cosa en moltes ocasions desencadena la violència extrema.

Al seu torn, Lucía Avilés, magistrada i experta en aquest problema estructural, apunta diverses necessitats en l’àmbit jurídic, al qual demana dotar de més mitjans i formació perquè «s’ha avançat molt, però queda molt per fer». Així, demana que hi hagi unitats de valoració forense en tots els jutjats i que els protocols forenses, que s’usen de manera testimonial, entre un 1% i un 2% dels casos, es generalitzin perquè els magistrats tinguin una foto més precisa de la situació de la víctima i l’agressor.