No és la droga. No és l’alcohol. No són els problemes econòmics. No és una crisi de parella. No és per una discussió. No és que estigui en atur, ni tan sols que porti anys sense trobar una feina. No és la gelosia. No és que el menjar estava fred o molt calent. És el masclisme: això és el que mou un home que mata a una dona perquè la considera seva o de ningú; molt menys d’ella mateixa.

El masclisme és el fil conductor dels assassinats de Porqueres, sa Pobla, Tarragona i Corbera. Quatre dones i un nen de set anys assassinats per tres homes en pocs dies. Homes que imposen el control i el sotmetiment, la tortura diària, a les dones que han tingut la desgràcia de topar-se en el seu camí. No les culpabilitzem a elles per seguir al costat del maltractador, per tornar amb ell. No oblidem mai qui és l’agressor i qui és la víctima, que no comparteix la culpa amb l’assassí per viure amb ell.

Ens hauríem de preguntar si elles van tenir el suport i els recursos necessaris quan en una situació límit es van armar de valor per a denunciar a la seva parella, sovint pare dels seus fills i amb qui convivien; si van tenir l’acompanyament adequat, assistència psicològica, ajuda econòmica, un lloc on viure lluny d’aquesta llar de malson, protecció eficaç enfront del seu botxí. Si algú les va escoltar, si van veure alguna possibilitat real d’escapar del seu torturador, perquè la impunitat els embraveix a ells mentre a elles les enfonsa encara més en la desesperança. Aquestes són les claus en les quals hem de buscar les raons. No en l’alcohol o les drogues.