Facultat de Dret de la UdG, pocs minuts abans de començar el segon examen de la selectivitat. Una noia, amb cara molt preocupada, s’acosta al periodista i al fotògraf que esperen davant d’una de les aules.
-«Perdoneu, però crec que una de les preguntes del primer examen estava equivocada» -diu la noia, que, amb convenciment, tenia clar que enciende el cigarro apagado era un oxímoron.
Fer-li entendre que un fotògraf i un periodista no tenen res a dir sobre el que és un oxímoron o un pleonasme era sobrer.
-«No et preocupis per una pregunta, segur que l’examen t’ha anat bé. Ves a fer el següent exàmen tranquil·la» -responen fotògraf i periodista.
La futura universitària tenia dubtes sobre figures literàries, però, sobretot, el que tenia eren molts nervis. Les incerteses sobre com seran els exàmens i si sabran respondre totes les preguntes, per molt que les estadístiques diguin que el 94% dels que es presenten aproven la selectivitat, acompanyaven els 3.644 estudiants gironins que aquest dimarts van començar la selectivitat. La resta eren el gel i unes mascaretes que, a diferència de l’any passat, no es podien treure en cap moment durant els exàmens. Els nervis, com sempre, van lligats als caràcters de les persones, i per exemple Mar Pons, del Saint George’s School de Girona, va arribar a la Facultat de Dret de la UdG, una universitat on el curs vint vol estudiar Administració d’Empreses i Economia, preocupada perquè estava massa tranquil·la: «No tenia nervis i això em preocupava una mica, però a l’hora de seure a la cadira sí que n’han vingut més».
«Crec que aquest any anàvem més nerviosos, perquè l’any passat les notes van pujar molt i hi ha el dubte de si aquest any les notes continuarien pujant o baixarien. Hi havia la incertesa sobre si les PAU serien més difícils o no», explicava Carla Marisch, que, després de l’estrena amb Llengua i literatura castellana, comentava amb les seves companyes de l’institut de Cassà de la Selva les impressions sobre el primer exàmen d’un seguit de quatre dies de proves que li haurien de permetre anar a estudiar Publicitat i Relacions Públiques a Barcelona: «Necessito bona nota, l’any passat a la Pompeu Fabra el tall va ser un 11,89». Al seu costat, i també de l’institut de Cassà, Laura Regincós resumia aquesta primera prova, amb Luces de Bohemia, de Ramón María del Valle-Inclán, i Nada, de Carmen Laforet, com a plats forts, com «ni fàcil ni difícil; l’examen de castellà ha estat com ens l’esperàvem». «Els ha anat bé, perquè estaven preparades», deixava anar, de fons, una de les professores del seu institut, on, com a la resta de centres, aquesta generació ha viscut un batxillerat marcat per la pandèmia. «El primer any de batxillerat no va ser tan difícil, però el segon sí que ho he passat una mica malament perquè amb les classes virtuals hem perdut moltes hores», resumia Iona Trèmols, també de Cassà.
En una línia semblant, però en aquest cas des del Saint George’s School, Sonia Moctezuma reconeixia que «sense pandèmia el batxillerat hauria estat diferent, perquè fèiem algunes classes on-line i es fa més complicat entendre-ho tot, però, així i tot, ha estat millor aquest any que el passat». En tot cas, la gran majoria d’estudiants sortien satisfets d’un primer examen que els servirà per deixar enrere aquest batxillerat marcat per la pandèmia i entrar a la universitat. «Vull fer Enginyeria de disseny industrial a Barcelona i no necessito una nota gaire alta, però com que hi ha poques places sí que entres segons la nota», deia Moctezuma, que, com la resta dels 3.644 gironins que es presenten aquest any, haurà de fer quatre exàmens comuns: el que ja han deixat enrere de castellà, més els de català (dimecres), història i anglès (els dos dijous) i les assignatures específiques que hagin triat.
En tots ells, com recordava la coordinadora de les proves a Girona, Manuela Expósito, s’ofereixen sempre els exàmens en català, castellà i aranès: «Se’ls recorda cada cop, però aquí a Girona és residual la gent que els demana en castellà».
