A principis dels anys 40, Vicenç Prades, pres del franquisme, complia condemna a la presó de Manresa. Davant del centre penitenciari hi vivia Lola Batlle. A través de cartes i breus trobades, l’amor va sorgir entre la parella, que van acabar casant-se i formant una família. Les 225 cartes que ell li va enviar a ella, entre el 1940 i el 1943, van acabar al mercat ambulant de Celrà. L’editor Domènec Guimerà les va comprar. L’home les va estar transcrivint i estudiant, i en va acabar fent un treball. Finalment, l’any 2018, va entregar les cartes i el treball a l’Associació de Memòria i Història de Manresa.

A través d’un portal web anomenat Cartes a Lola, l’Associació de Memòria i Història de Manresa ha volgut retre homenatge també a l’editor, que va morir un any després d’entregar les cartes. Les originals formen part de l’Arxiu Comarcal del Bages.

El juny de 1940, Vicenç Prades, natural de Sant Fruitós de Bages, tenia 22 anys. Estava tancat a la presó de Manresa, situada aleshores al carrer de Sant Bartomeu, després d’haver passat gairebé un any a la Model de Barcelona. Hi havia arribat procedent del camp de concentració de Cervera. Els càrrecs contra ell eren d’auxili a la rebel·lió, per haver fet guàrdies, controls i repartir propaganda. Durant el seu internament, Lola Batlle, com moltes altres dones del veïnat, anava a la presó a portar menjar i rentar la roba. Aquestes circumstàncies van ser les que van permetre que Vicenç i Lola entressin en contacte i comencessin la seva relació per correspondència.

Testimoni de la repressió

«Fa 17 mesos que estic tancat i encara no m’han dit per què», escrivia Vicenç a Lola el juliol de 1940. Més enllà de la història d’amor, les cartes són un testimoni de la repressió durant els primers anys de la postguerra. A través de fragments −Memòria i Història de Manresa no les ha volgut publicar senceres per garantir la privacitat− fa una radiografia de com era la vida a les presons i l’arbitrarietat dels processos judicials. «Sort n’he tingut que aquell home digués que no em coneixia, si no et quedes sense Vicenç», relata l’agost del 1941.

Durant més de dos anys, en Vicenç va estar en presó preventiva. Finalment, el gener de 1942, el consell de guerra el va condemnar a dotze anys de reclusió menor que li van quedar commutats a sis. El març de 1942 va quedar en llibertat provisional i el juliol següent es van casar. Un any després se li va revocar la llibertat condicional i va haver de tornar a la presó quatre mesos.

Dels fragments de les cartes també se’n desprenen pinzellades de la vida quotidiana en una Manresa immersa, com tot el país, en la grisor i en la misèria del període.

A banda dels fragments, el web inclou fotos de la parella, cedides pels seus descendents. Ella va morir l’any 2007 i ell el 2009. Feia més de 60 anys que estaven junts. Al web també hi ha documents de l’empresonament i el judici militar del Vicenç, que van ser trobats a l’Arxiu Nacional i al Govern Militar.