El llentiscle és un arbust que es troba als boscos gironins i s’ha convertit en un negoci il·legal. Grups de recol·lectors -formats majoritàriament per immigrants- entren en terrenys privats, poden els llentiscles i se’ls emporten a manats. Aquest arbust serveix per alimentar empreses d’Europa, que són les que n’obtenen el veritable benefici. Es tracta d’una planta silvestre amb un alt valor decoratiu i és molt preuat a diversos països d’Europa.

Llentiscle comissat pels Agents Rurals i que ja estava preparat en farcells per emportar-se’l. | GUÀRDIA CIVIL

Darrere d’aquest negoci hi ha, com expliquen els policies que hi ha sobre el terreny al medi natural -Mossos d’Esquadra, Agents Rurals, Seprona de la Guàrdia Civil i policies locals- i també des del Consorci Forestal de Catalunya, uns treballadors en precarietat. Els caçadors de llentiscle cada dia agafen una furgoneta i en grup van a esporgar aquest arbust silvestre dels boscos. Els exploten sense permís, però ells tampoc tenen contracte i treballen en condicions laborals precàries. Aquest negoci il·legal és molt difícil de perseguir i, per ara, és gairebé impossible arribar als qui realment s’hi guanyen la vida i n’obtenen els guanys.

Comís de 36,5 tones de pinyes a Santa Cristina d’Aro.

De moment, els policies que actuen al medi natural només poden aplicar la llei 43/2003, la que diu que cal una autorització del propietari per a l’aprofitament dels recursos forestals. Així, denunciar és complicat, si no és el cas que es produeixi en un parc natural protegit, on no es pot tocar cap espècie. En canvi, en el cas del llentiscle, normalment el que fan els agents del territori és comissar l’arbust arrencat pels grups de caçadors que envaeixen els boscos.

Els Agents Rurals i el Seprona de la Guàrdia Civil sovint es troben amb avisos d’aquesta pràctica. Expliquen que d’entrada fan el comís de la planta i, si el propietari del bosc ha fet una queixa, aixequen acta. A banda, quan detecten que en una zona hi ha aquesta pràctica, hi intensifiquen els serveis per pressionar i foragitar els lladres de llentiscle. Els policies del medi natural, però, reconeixen que tampoc poden estar vigilant a tot arreu.

Alhora, lamenten no poder anar més enllà i enxampar els grups organitzats que hi ha al darrere, perquè al final qui n’obté el gran benefici no és el recol·lector, a qui li paguen entre un euro i euro i mig per fardell.

Els Mossos també investiguen aquests casos i han rebut denúncies de propietaris de boscos, sobretot de l’Empordà, a qui han fet malbé camins, camps, han trencat una tanca i, posteriorment, robat el llentiscle de la seva finca. A Lladó i Cistella, aquesta primavera, per exemple, van rebre denúncies de grups de persones que anaven a recollir aquest arbust i se n’enduien furgonetes plenes. Des del cos policial asseguren que el que fan és fer fora la gent que hi hagi en cas de fer la intervenció, però també lamenten la falta de regulació, ja que només es poden basar en el fet que no tenen permís per a l’aprofitament forestal.

A Platja d’Aro, per exemple, hi ha llentisle en zones altes del municipi. Aquí, la Policia Local ha hagut d’intervenir en algun cas: ja en porten dos, aquest any. Fonts de la Unitat de Medi Natural expliquen que al febrer, a la zona de Fanals d’Amunt, van haver d’actuar perquè hi havia una propietària que els va alertar que hi havia quatre homes dins la seva finca, i se’ls va fer fora a través de la mediació. Però la propietària al final no va voler denunciar. Aquest maig, a la zona del Puig del Molí, també van comissar nombrosos farcells de llentiscle i van denunciar una persona per recollir-lo sense disposar de permís de l’amo de la finca.

Aquest és un exemple del que està passant a molts municipis gironins. Els caçadors de llentiscle, però, com diuen totes les forces policals i el Consorci Forestal, només són la punta de l’iceberg d’un negoci molt lucratiu. Existeix, per tant, un buit legal i reclamen una normativa que els permeti controlar l’activitat des del moment zero fins que el producte arriba a una empresa. Això, per ara, es veu una mica lluny, ja que si bé fa uns quatre anys es va començar a articular, mai s’ha acabat de tirar endavant. Tot i això, hi ha iniciatives polítiques que intenten impulsar-ho. Fa pocs dies, el PSC ho demanava al Parlament i el Consorci també ho ha reclamat, entre d’altres.

Recollir llentiscle, fins fa poc, era una activitat poc conflictiva, però, ara, la recol·lecció d’aquesta espècie silvestre és més freqüent i, per tant, molts propietaris de boscos es troben amb problemes a les seves propietats arran de l’activitat d’aquests caçadors de llentiscle.

El Consorci Forestal destaca el mal que es fa a l’espècie, ja que, tot i ser rebrotadora, els que la poden per emportar-se les parts més verdes no hi tenen massa traça. El secretari general, Joan Rovira, remarca que la soca s’esgota i, per tant, la planta i també el sotabosc. També lamenta que és una activitat amb col·lectius «marginals i que sovint treballen amb pocs recursos» i assegura que caldria trobar-los unes condicions de treball dignes i que cal regular el mercat.

Els propietaris forestals sovint es troben amb situacions de tensió quan apareixen els caçadors de llentiscle a la finca, com passa amb els que recullen pinyes il·legalment. També denuncia que aquesta gent s’hi passa el dia i que deixen deixalles o fan foc a la zona, i recorda que al final el responsable del que passi al bosc és l’amo. Tot i que des del Consorci demanen que es denunciï, sovint el propietari no sap on dirigir-se a causa de la falta de normativa.

L’efecte «pinya» en la recollida del llentiscle

La «moda» de la recollida del llentiscle recorda la recol·lecció de pinyes. Inicialment no era un pràctica regulada, però es va haver de posar una normativa per frenar l’espoli als boscos de pi pinyoner. Tot i que la normativa existeix, tant des del Seprona com del Consorci Forestal destaquen que s’ha de seguir perseguint els que en cullen perquè algunes vegades en declaren uns quilos que no són els que realment han recollit. Amb el llentiscle, tots els col·lectius que vetllen per aquesta pràctica apunten cap a una normativa similar perquè els serviria per poder controlar el negoci. El llentiscle és una planta silvestre que creix al sotabosc i ara té un gran reclam en països d’Europa. És molt utilitzat en el mon de l’ornamentació, i s’usa sobretot en el món funerari per fer-ne corones, rams o garlandes. Però, a més, s’utilitza en el terreny de la cosmètica i la medicina. En el món oriental és conegut per l’aroma, però també és molt utilitzat a Holanda i Alemanya per fer-ne vernissos i productes industrials.

Mossos i agents rurals impedeixen la recollida de llentiscles Arxiu