Les instal·lacions de la Ciutat Esportiva de Blanes van acollir el diumenge 6 de juny les Finals de Seleccions Territorials de Cadets i Infantils de Catalunya. Vaig tenir ocasió de seguir la sessió de tarda on competien vuit equips infantils masculins: Catalunya Central, Barcelona Ciutat, Maresme, Barcelonès Nord, Barcelonès Sud , Lleida, Tarragona i Girona. A la «nostra» selecció, per cert, hi van participar fins a sis jugadors selvatans.
L’organització em va semblar acuradíssima, tant pel que fa a l'aspecte esportiu com pel que fa a les mesures de seguretat anticovid. La tarda es va convertir en una veritable festa de bàsquet, indistintament de qui fossin els guanyadors i els perdedors. Una festa del bàsquet formatiu! No vaig tenir ocasió de practicar-lo, però sempre he estat un seguidor d'aquest esport. És un dels esports d'equip més complerts, tant pel que fa al desenvolupament físic dels seus practicants com pels valors de solidaritat i companyonia que transmet. Atac, defensa, passes, rebots, assistències... Una coreografia esportiva que gairebé sempre acaba donant millors resultats si s'interpreta amb sentit grupal que no pas si es confia tot a les habilitats d’un o dos solistes.
Vaig tenir ocasió de parlar amb la Lolita Iglesias, una llegenda del bàsquet blanenc que a principis dels setanta va jugar sis anys a primera divisió i va arribar també a jugar amb la selecció absoluta espanyola. Actualment col·labora amb la federació gironina.
Em vaig assabentar que pocs dies després del torneig, després d'haver estat posposat l'acte uns quants mesos per la pandèmia, es lliurava la medalla al mèrit esportiu gironí a Josep Pérez «Saracu», un altre extraordinari jugador dels anys vuitanta que va presidir ja en el segle XXI el Club Basket Blanes durant disset anys. Es necessita molta estimació cap a aquest esport o cap al que sigui per estirar el carro tants anys en aquestes categories en què no hi ha altra gratificació que saber que estàs treballant per a la formació esportiva i integral dels joves del teu municipi.
Vaig sortir content del pavelló. Content d'haver pogut viure en directe i de molt a prop l’entusiasme que contagien a tots els participants (jugadors, entrenadors, fisioterapeutes, àrbitres voluntaris...) en jornades com aquesta. Content, també, per tenir dins la meva família (fills i nets) uns quants jugadors i exjugadors.
Visca el bàsquet!
