A Darrers Escrits, Josep Pla treu a passejar la seva clàssica sornegueria per reproduir la conversa amb un metge que li recomanava, sense sort, que deixés de fumar. Pla, que fumava des que era adolescent, escriu que va respondre a l’incomprès doctor que, entre altres motius, no deixaria l’hàbit per una tema professional: «Jo fumo aquests cigarrets perquè m’ajuden a l’ofici que faig», I, tot seguit, l’escriptor empordanès relatava, fent servir aquella conversa amb el metge, la relació entre el tabac i l’adjectivació: l’escriptor empordanès fumava tabac de picadura i entre fer els cigarrets i tornar-los a encendre quan se li apagaven guanyava uns moments de pausa que li permetien trobar l’adjectiu precís per acompanyar un substantiu. «Aquestes estones són espais de temps llargs o curts –més aviat llargs que curts. Ara bé: són aquestes intermitències que m’ajuden a adjectivar. Això no vol pas dir que ho encerti», va escriure Josep Pla en una història que va recordar aquest dijous Josep Maria Casasús en la seva lliçó d’acceptació del títol de Doctor Honoris Causa de la Universitat de Girona. Pla, Agustí Calvet «Gaziel», Carles Rahola, Bertrana(Prudenci i Aurora), Jaume Vicens Vives o Josep Morató entre molts d’altres van ser alguns dels noms que Casasús va anar fent transitar per la seva dissertació sobre les «Aportacions dels clàssics gironins en la teoria del periodisme».

L’entrada de Josep Maria Casasús al claustre de la UdG, universitat amb la qual ha col·laborat dels seus inicis donant suport a les iniciatives de Lluís Costa, el seu padrí en l’acte, per endegar un campus de comunicació a Girona, va servit per recuperar «la normalitat» que desterra l’obligació de fer telemàtics els grans esdeveniments de la universitat. L’Aula Magna Modests Prats va ser l’escenari de la reivindicació de Casasús que, en la seva llarga trajectòria acadèmica a la Universitat Pompeu Fabra i també professional en mitjans de comunicació com Tele/eXprés o La Vanguardia, de «recuperar l’atenció que mereix la vella i rica tradició catalana de periodistes que poden servir de model, pel que fa a la tècnica professional, a nois i noies que volen aprendre aquest ofici».

Una tradició que, segons va recordar Casasús, Josep Pla situava els seus orígens en un altre autor empordanès, concretament de Peralada, «molt anterior al que podem considerar el renaixement de la premsa»: Ramon Muntaner. «Pla confessava que la Gran Crònica de Ramon Muntaner era el seu llibre de capçalera, de Muntaner n’admirava la seva adjectivació ampul·losa tot i considera-lo un fanàtic exaltat de la monarquia catalana». Muntaner i el seu fervor per les gestes de Roger de Flor de «no seria» - a criteri de Casasús - «un prototipus de periodista modern», però «Pla n’admirava la seva ironia». I aquesta ironia, que també era habitual a l’escriptor empordanès; i per Casasús, que ho va sostenir aquest dijous citant un altre nom estretament lligat a la UdG, el filòsof Ferrater Mora, assegurant que «aquesta ironia és un dels trets més genuïns recursos retòrics catalans»

El 1981, coincidint amb la mort de Josep Pla, Josep Maria Casasús va decidir fer la seva tesi sobre les aportacions de l’escriptor empordanès al periodisme. La primera que es va fer sobre Pla a Catalunya - «perquè no entrava en els canons ideològics dels cercles culturals d’una Catalunya, la de principis dels anys 80, que no aconseguia espolsar-se de tots els prejudicis sobre l’esquerra i la dreta-» i, quatre dècades més tard, va començar la seva lliçó recorrent a «l’escriptor i periodista més popular i llegit de Catalunya del segle XX» per després citar el guixolenc Gaziel, Carles Rahola, Vicens Vives o Bertrana entre molts d’altres per parlar de les aportacions gironines a la teoria del periodisme (o periodística que com es coneix aquesta disciplina en àmbits acadèmics).

Una lliçó que, precedida per la glosa del director científic del Campus de Comunicació de la UdG Lluís Costa, va emmarcar l’acte que ha servit perquè aquest dijous Josep Maria Casasús seguís les passes del poeta Narcís Comadira, darrer Doctor Honoris Causa en ingressar a la UdG.

«La universitat no ensenyarà de lletra si es contamina dels vicis de la societat de l’espectacle», va dir Comadira, segons va recordar aquest dijous Quim Salvi, lligant aquest pensament del poeta amb el «només es pot dir periodisme si és ètic» que defensa Casasús. Punt de connexió entre els dos darrers Doctors Honoris Causa de la Universitat de Girona.