L'horta regenerativa és capaç d'absorbir fins a 30 vegades més el carboni atmosfèric que les produccions agrícoles convencionals. Així ho ha demostrat el CREAF a través del projecte pilot Polyfarming que s'ha fet a la Garrotxa. En tres anys, la matèria orgànica que hi havia al terra dels cultius d'aquesta prova pilot s'ha duplicat i la capacitat de retenir aigua ha crescut un 20%. Per altra banda, Polyfarming també practica ramaderia regenerativa a través d'un conjunt d'animals que fan pastura rotativa per garantir que el menjar sempre és de qualitat. Ara, el CREAF planteja una rèplica a Extremadura, el País Basc i a la regió d'Ariège (França).

L'agricultura cada any expulsa un 12% de totes les emissions de CO2. Això planteja dubtes de com encaminar les produccions tenint en compte que cal seguir produint aliments per a la nostra supervivència. Davant d'aquest repte, fa cinc anys que el CREAF va optar per engegar una prova pilot d'horta i ramaderia regenerativa. Per fer-ho la va situar en una masia abandonada la Garrotxa. En aquesta parcel·la hi van situar diversos conreus i zones de pastura. L'objectiu era estudiar científicament si hi havia beneficis ambientals en aquest tipus de pràctica i poder-los quantificar. El projecte, titulat Polyfarming, ha rebut el suport de subvencions europees per tirar endavant.

Els resultats d'aquesta prova pilot apunten que l'horta regenerativa emmagatzema al voltant de 30 vegades més CO2 que els conreus habituals. A més, a través del pasturatge regeneratiu també s'ha demostrat que absorbeix tres vegades més carboni a l'any que la pastura sense gestionar. Aquestes taxes es produeixen durant els primers sis anys després del canvi, però després es manté com un embornal evitant que el carboni segrestat s'alliberi a l'atmosfera. Per contra, la prova pilot també ha demostrat que emet un 40% menys de CO2 ja que no s'utilitzen productes químics i es redueix la maquinària.

El projecte es concentra en la regeneració de sòl per recuperar la fertilitat de la terra. La idea és que si la terra es manté humida i en condicions perquè hi hagi vida, els microorganismes, plantes i insectes que habitualment hi habiten poden capturar aquest carboni atmosfèric i capturar-lo en forma de matèria orgànica. La prova que el concepte funciona és que en els últims tres anys s'ha duplicat la matèria orgànica que hi ha al sòl de Planeses, la finca on s'ha fet la prova pilot. A més, les terres també tenen entre un 15 i un 20% més de capacitat de retenció d'aigua respecte al sistema convencional de conreu.

La tècnica del CREAF en el projecte, Maria Josep Broncano, ha ressaltat que si la terra té més aigua ajuda a prevenir les erosions per "fortes pluges". Això també contribueix a mantenir les produccions actives sota "condicions climàtiques àrides severes", com ara les sequeres que cada vegada seran més freqüents en el Mediterrani. Per tenir aquests nivells de matèria orgànica, el Polyfarming utilitza un sistema productiu circular poc invasiu. Es tracta de tenir un ramat de vaques que cada dia pasturi en una parcel·la diferent i tardar molt de temps en tornar a la mateixa parcel·la. Això permet que les vaques fertilitzin la terra amb els seus excrements i quan tornen a la mateixa parcel·la es mengen la millor pastura.

Per altra banda, el projecte també compta amb la cria de gallines i conills. En aquest cas es mouen per una zona de pastura diferent cada dia i viuen en corrals mòbils que cada dia es mouen amb unes rodes que tenen a la base. El coordinador del projecte, Marc Garcia, ha destacat que els animals són "una peça clau" per recuperar la fertilitat del sòl. Per altra banda, el projecte intenta no utilitzar maquinària pesant i per això es fan servir recursos del bosc per nodrir la terra. Una de les vies per aconseguir la fertilitat de la terra és a partir de carbó vegetal, d'enterrar troncs o d'escampar estelles de fusta triturada.