Molt es va parlar, durant el confinament per la pandèmia, dels empadronaments en segones residències per tal de fugir de les aglomeracions a les ciutats. Ara, l’Institut Nacional d’Estadística (INE) ha posat xifres a aquests canvis de residència a través de la seva Estadística de Variacions Residencials, que analitza les altes i baixes del padró produïdes per canvi de residència. Segons aquestes dades, localitats de la Costa Brava com Blanes, Platja d’Aro o l’Escala es troben entre les que més van veure augmentar, en xifres totals, el seu padró al llarg de 2020. Però si es miren les dades percentuals, els que més van créixer van ser, majoritàriament, petits municipis del Ripollès, l’Alt Empordà o la Cerdanya.

El poble de Bolvir, a la Cerdanya, va ser el que durant el 2020 va registrar un major increment -a nivell percentual- de població respecte al seu nombre d’habitants. Segons el padró, a principis de 2020 hi vivien 375 persones, i al llarg de l’any es van rebre un total de 124 altes i només 12 baixes. D’aquesta manera, es van sumar 112 nous veïns, el que significa gairebé un 30% més del que havia estat la seva població fins llavors. El 2019, en canvi, s’havien registrat només 34 nous empadronaments i 26 baixes al municipi, de manera que el creixement pre-pandèmia havia estat de només vuit persones.

El segon municipi amb un major creixement respecte els seu nombre d’empadronats va ser Palau de Santa Eulàlia, que és una de les localitats més petites de tota la demarcació. En aquest cas, la seva població a principis d’any era de 90 persones, i al llarg de 2020 va guanyar-ne 21. Per tant, va experimentar un creixement del 23,3% de nous empadronats. En aquest cas, la pandèmia va capgirar la dinàmica demogràfica del municipi, ja que durant el 2019 el padró havia registrar cinc baixes i només una alta, de manera que havia perdut població.

El tercer municipi que més va créixer gràcies als nous empadronaments durant el 2020 va ser Fontantals, a la Cerdanya. En aquesta petita localitat pirinenca s’hi van empadronar fins a 72 nous veïns, i per tant va experimentar un creixement de gairebé el 16,5% respecte les 437 persones que hi residien a principis d’any. En aquest cas, també es va experimentar un canvi de tendència, ja que durant el 2019 els moviments del padró l’havien deixat amb set habitants menys.

La llista de les deu localitats que van experimentar un major volum de nous empadronats al llarg de l’any passat van ser Albanyà i Isòvol, amb un 13% cadascuna, Vilopriu (12,25%), Ger (12%), Setcases (11,18%), Rupià (10,99%) i Rabós (10,3%).

En canvi, si s’observen les dades en termes absoluts, la majoria de municipis que van registrar un major augment d’habitants van ser -tot i algunes excepcions- de la Costa Brava. Així, tot i que Olot va ocupar la primera posició, van destaca també Blanes, Castell-Platja d’Aro, l’Escala, Calonge-Sant Antoni, Maçanet de la Selva, Torroella-l’Estartit, Salt, Banyoles i Palamós.