Si no estic mal informat, per primera vegada en molts anys la sala del Casino de Blanes va acollir un espectacle que associava poesia, música i dansa. Era la primera entrega d’un cicle que durant sis dissabtes oferirà diferents vessants de l’art poètica (reivindicativa, sensual, «divertida»...) a una sala on el més habitual és trobar socis llegint, conversant, jugant a cartes o senzillament fent una becaina. La proposta m’ha semblat interessant i representa un trumfo a favor de l’actiu i animós president de l’entitat. La idoneïtat de l’espai, per segons quines propostes, ja és més discutible. És el que va passar amb OFRENA, el muntatge de poesia social que varen defensar una actriu (rapsode?), una ballarina i un músic amb solvència i professionalitat el primer dia. Per cert, el músic era Xavi Molina, un reconegudíssim multiinstrumentista blanenc (tenora, saxo, clarinet, etc.). Tot va ser digníssim, però els seus improvisats «solos» de saxo baix em van captivar. Em va costar, però, deixar-me anar, en un espai on les sis o set butaques de primera fila impedien veure bé les evolucions de l’actriu i la ballarina i l’enorme finestral de la sala que dona al passeig de Mar ens oferia imatges de badocs, de vehicles, de tendals... i, això sí, d’una ratlla de mar i cel mediterranis en darrer terme. La poètica d’OFRENA lluitant amb l’escenografia urbana d’un dissabte a la tarda en un passeig costaner.

Seguint amb paraula i literatura, la setmana passada va acabar, també a Blanes, el curs d’escriptura que el passat novembre es va endegar des de la Biblioteca Comarcal i que ha conduït l’escriptora blanenca Montse Medalla. «El plaer d’escriure», que és com es va presentar i publicitar el curs, ha aplegat mitja dotzena d’alumnes que durant sis mesos s’han trobat cada divendres per compartir els seus treballs i anar-los millorant amb les aportacions de la Montse i els suggeriments dels companys. Alguns d’aquests treballs es publicaran ben aviat en dues revistes blanenques de prestigi contrastat: Celobert i Recvll.

A diferència d’altres manifestacions artístiques, l’escriptura no té una necessitat d’espais idonis per conrear-la. Es pot escriure gairebé per tot arreu (a casa, al bosc, a la platja, a la presó...). Abans, només calia un llapis i un paper. Ara, un ordinador o qualsevol andròmina digital també ho permeten. En el cas de la gent d’«El plaer d’escriure» i, com en tantes altres activitats, durant la pandèmia, les trobades online han estat el pa de moltes setmanes. He pogut seguir el projecte de molt a prop i, per les informacions que m’arriben, es convocarà un nou curs la propera tardor. Qui vulgui millorar el seu nivell d’escriptura, que estigui a l’aguait. Les places seran limitades.

Escriure, llegir, escoltar... relats, contes, poesia... aporten aliment (també consol!) a l’ànima. Són plaers que, sens dubte, poden practicar-se en solitari, però que, quan es comparteixen, el gaudi augmenta de manera exponencial.