S’ha estrenat dient que vol impulsar una «transformació social, ecologista, feminista i democràtica». Per on es comença?
El meu primer objectiu és la proximitat, estar al costat de la gent. Cal escoltar tothom que fa que la demarcació de Girona sigui un referent en l’àmbit empresarial, del tercer sector, de la conservació del paisatge i el patrimoni... per tal de poder-los ajudar en tot el que calgui.
És la segona delegada dona, i a més, la més jove. Això es notarà, en la manera de fer política?
Els objectius del govern ja són molt renovadors: de transformació ecològica, feminista, democràtica... el que jo vull és fer aterrar aquests objectius a Girona des de la màxima proximitat. El propi president de la Generalitat té 38 anys, per tant, jo crec que sí que es notarà. Però som molt conscients que hem de treballar per tothom. La renovació és bona, perquè pots innovar i aportar visions transformadores, però també és important tenir en compte tothom qui ha treballat abans que tu i aprofitar la seva experiència.
Per on passa la recuperació social i econòmica després de la pandèmia?
És important estar al costat del teixit empresarial i del tercer sector, que a Girona és molt potent. Els hem d’ajudar perquè puguin apostar per una reindustrialització que generi nous llocs de treball, posant l’accent en la innovació i la qualitat. Per una banda, cal donar suport empresarial per generar llocs de treball, i per l’altra, fer polítiques encarades a evitar que cap dels sectors més vulnerables, que són els més afectats per la crisi, es quedi enrere.
El seu primer acte com a delegada va ser una visita a la presó a Dolors Bassa. Espera els indults de Sánchez?
Cal passar el conflicte del terreny judicial i de la repressió al terreny polític. Per nosaltres, això passa per l’amnistia, que és una solució política que cobreix totes les persones represaliades -els presos i preses polítiques, però també els exiliats i exiliades-, i pràcticament 3.000 persones que estan essent víctimes de la repressió en la gran causa contra l’independentisme. Tot i això, els indults posen fi a un patiment als presos i les seves famílies. Per tant, no ens oposarem a cap solució que alleugereixi el dolor, tot i que és una solució parcial.
A Girona, un tema candent és la construcció del Trueta, tot i que no apareixia en l’acord de Govern. Es veu amb cor de desencallar-lo aquest mandat?
Una cosa és un acord de Govern i l’altra un pla de mandat. En un acord de Govern hi ha molts temes que no es detallen: és un acord global, polític, per posar en marxa el govern, i segur que més endavant ens presentaran el pla de Govern i allà hi sortirà reflectit. El Trueta és un element importantíssim per la demarcació, no només pel nou hospital, sinó també per l’oportunitat de fer un parc de salut potent, que aposti per la innovació i la recerca.
Fa un any que es va decidir la ubicació a Salt, però des de llavors no s’ha avançat massa: la comissió de seguiment només s’ha reunit un cop.
S’ha estat fent feina, però un hospital nou i d’aquesta envergadura no es fa d’un dia per l’altre. S’ha treballat per fer els projectes tècnics, i s’ha d’acabar de concretar quin es tira endavant. S’ha fet feina interna i estic segura que aviat es podrà desencallar.
El Govern va posar com a data el 2028. La pot mantenir?
Vull ser molt prudent i no puc assegurar si serà el 2028 o no. Però crec que hem de treballar en aquesta línia: no podem, ja el 2021, començar a prorrogar-ho. Estic segura que és una prioritat del Govern i es portarà a terme.
Una altra «patata calenta» és la variant d’Olot.
Aquí també em vull moure amb la màxima prudència, perquè primer vull parlar amb el departament que ho porta i amb els ajuntaments afectats. És un tema clau per la comarca, però en tots els projectes d’infraestructures s’ha de trobar un equilibri entre tirar-les endavant i que siguin respectuoses amb l’entorn.
Un altre debat al territori és el de les energies renovables. S’ha de fer una millor planificació d’on s’han d’ubicar els parcs eòlics i fotovoltaics?
Pel 2050, Europa ens ha fixat l’objectiu de tenir el 100% d’energies renovables. I a Catalunya hem de fer molta feina per assolir aquest objectiu. També hem de fer un punt d’autocrítica: aquesta planificació, segurament, s’hauria d’haver fet una mica abans. Per tant, ens trobem que hem de fer-ho en paral·lel: passar de l’energia fòssil a la renovable al mateix temps que treballem perquè sigui amb consens i de la mà del territori. I a més, hem d’intentar que el nou model no estigui basat en oligopolis, sinó promoure iniciatives locals, comunitats energètiques...
S’ha de tirar endavant el parc eòlic marí del Cap de Creus?
La competència correspon a l’Estat, perquè està en l’àmbit marítim i té més de 50 MW de potència. Tot i això, la Generalitat està a sobre d’aquest tema per assegurar que, si es fa, sigui d’acord amb els criteris d’impacte ambiental.
Una de les vies de recuperació econòmica és el turisme, però l’aeroport està en hores baixes. El baixador del TAV és clau per recuperar-lo?
L’aeroport ha sigut un motor de dinamització econòmica, i hem d’intentar que torni a ser-ho. El Govern ho té molt clar, i els acords als quals s’arribin amb Aena inclouran millores en la connectivitat de Girona i Reus. És imprescindible que la planificació aeroportuària del país tingui en compte tota la xarxa d’aeroports, com fan molts altres països europeus.
Els fa por que, si finalment s’amplia la tercera pista del Prat, Aena acabi deixant Girona i Reus en segon terme?
Tan de bo hi hagués una autoritat aeroportuària catalana que pogués treballar amb aquesta visió de conjunt. Però, com que no ho podem planificar nosaltres, hem d’estar molt atents perquè qui ho està planificant no cometi l’error de pensar en Barcelona sense tenir en compte les potencialitats de Girona i Reus.
El turisme va patir molt, l’any passat, arran de la pandèmia. Cal repensar el model?
Abans de res, vull agrair l’esforç que ha fet el sector turístic i hoteler: per frenar el virus, han hagut de patir els esforços en la seva pròpia pell. És un sector molt important per a la dinamització econòmica, i em consta que ells són els primers que estan treballant per fer un model turístic que es vinculi a l’entorn natural i cultural que tenim.
L’1 de setembre s’aixecaran els peatges de l’AP-7. Com ha de ser la mobilitat a partir de llavors? Cal insistir en el desdoblament de la N-II a l’Alt Empordà?
El plantejament ha de ser global, apostar pel transport públic, la xarxa ferroviària... el fet que es treguin els peatges a l’AP-7 ens dona una oportunitat, i haurem de fer una planificació tenint-ho en compte. Però a la N-II hi ha projectes que s’han de tirar endavant sí o sí, perquè són una qüestió de seguretat vial.
