Un estudi de la Universitat de Lleida (UdL), dut a terme per Ignasi Aldomà i Josep Ramon Mòdol, constata que hi ha 200 municipis catalans en situació crítica de despoblament. D’aquests, 22 són gironins. El Baix Empordà, l’Alt Empordà i el Ripollès concentren la major part d’aquestes poblacions.

L’informe, presentat fa pocs dies, es va fer amb dades anteriors a la pandèmia, un factor que cal tenir en compte. Per exemple, un dels municipis que la UdL situa entre els que tenen més risc de despoblament és Palau de Santa Eulàlia (Alt Empordà), que l’any passat va veure com es disparaven els empadronaments. La situació és similar en poblacions com Setcases, Vilopriu o Parlavà, que l'any 2020 van veure com el nombre d'habitants censats creixia. I és que arran del confinament, molts municipis rurals van atreure nous residents que habitualment vivien a la ciutat.

Entre els factors que influeixen en aquest risc de pèrdua crítica de la població hi ha l’índex d’envelliment de la població (la relació entre les generacions més joves, menors de quinze anys, i les més grans, majors de 65), el volum poblacional baix (la majoria de municipis en risc tenen menys de 500 habitants), i una estructura econòmica poc diversificada. Moltes de les poblacions són rurals, «amb un nul desenvolupament industrial i uns nivells de serveis clarament insuficients.

Aquests són els 22 municipis gironins en situació crítica de despoblament segons l'estudi de la UdL:

  1. Colomers
  2. Fontanilles
  3. Colera
  4. Palau de Santa Eulàlia
  5. Vallfogona de Ripollès
  6. Foixà
  7. Setcases
  8. Portbou
  9. Maçanet de Cabrenys
  10. Biure
  11. Vidrà
  12. Planoles
  13. Vilopriu
  14. Argelaguer
  15. Osor
  16. Viladasens
  17. Parlavà
  18. Cistella
  19. La Vajol
  20. Jafre
  21. Llívia
  22. Mieres

No obstant això, la majoria de municipis catalans en risc es concentren, majoritàriament, a les comarques del Pirineu i el Prepirineu com els Pallars, el Solsonès, l’Alt Urgell, la Noguera o el Berguedà. Pel que fa a la franja entre Lleida i el Camp de Tarragona, els municipis més afectats es troben a les Garrigues, la Conca de Barberà i el Priorat. A les Terres de l’Ebre, destaquen la Terra Alta i la Ribera d’Ebre. L’informe explica que la renovació generacional ve, sobretot, d’immigració d’origen estranger que «es comporta en funció de les necessitats del mercat de treball i informacions de reclam».

Mapa del risc de despoblament a Catalunya UdL

Segons el autors, «hi ha clarament dues Catalunyes, la urbana i la rural». Destaquen la concentració de població a la costa i les grans ciutats en detriment de les zones rurals, «on els processos d’èxode rural successius han buidat el territori». Asseguren que la Catalunya urbana continua creixent i la rural continua en dinàmica regressiva. «El país no es requilibra. L’oest de Catalunya, al sud i al nord, se’ns estan buidant. I un pais buit és un país desendreçat», alerten.

L’estudi també remarca la dependència i evolució del procés de terciarització de l’economia catalana que el 2019 ja comptava amb més del 78% dels llocs de treball ubicats al sector i el seu límit a determinades zones de muntanya. A més, dibuixa una estreta relació del sector serveis i l’ocupació femenina en l'àmbit comarcal. Els resultats de l’informe, presentats per la Comunitat CO Rural, seran revisats i actualitzats anualment per a seguir la seva evolució.

Els seus autors conclouen a partir de l’anàlisi de l’índex de reemplaçament i el de potencial de creixement, que cal passar a l’acció amb mesures contundents per evitar el despoblament de la Catalunya rural. L’estudi es va encarregar amb l’objectiu de disposar de nous indicadors quantitatius al món rural català per poder incentivar el seu repoblament des d’una mirada objectiva i planificada.

Aquesta és una de les accions sorgides de la comunitat CO Rural, un espai de trobada entre entitats, professionals i administració que vol afavorir accions acordades i coordinades per facilitar el relleu generacional al món rural català.