L’onze de novembre de 2010 una furgoneta va aturar-se de nit davant un bar de Vilafant i uns individus desconeguts van endur-se la víctima fins a Beuda. Cap a la matinada de l’endemà, un cotxe va aturar-se davant els senyals d’ajuda de la víctima i va trucar la policia, que la va auxiliar.

«És l’únic que es podrà acreditar d’aquesta causa, perquè la resta són fets no demostrats que de ben segur conduiran a una sentència absolutòria», va concloure el fiscal. Seria habitual que aquestes paraules les diguessin les defenses dels quatre acusats que s’enfronten als càrrecs de detenció il·legal, lesions i amenaces. I així ho van fer, però la Fiscalia, que no veu acreditat cap dels fets que l’acusació particular atribueix als processats, va fer un informe contundent desacreditant el relat acusatori. «L’acusació és poc rigorosa», va exclamar.

Segons la seva tesi, durant la instrucció no es va poder acreditar que cap dels quatre acusats tingués cap participació en el presumpte segrest, que ahir l’acusació particular va canviar per una detenció il·legal (no es demana diners a canvi de l’alliberació).

«L’acusació particular tenia un punt de partida favorable: testimonis que van veure com s’enduien la víctima, i unes lesions acreditades en un informe mèdic», va sostenir el fiscal. «Però no va demanar que vinguessin a declarar els que podrien ajudar a sustentar les proves, per tant ha quedat completament orfe de prova», va queixar-se.

De fet, les «múltiples» contradiccions que la víctima va dir durant les successives declaracions que va fer tant en seu policial com en seu judicial van convèncer l’acusació pública de demanar el sobreseïment de la causa.

«No dubtem que la víctima té problemes, però és més lògic pensar que aquest canvi constant de narració es deu al fet que té por d’implicar els vertaders culpables», va concloure. «Tenia l’oportunitat d’explicar-ho quan va declarar, i no ho va fer».

Grup dedicat a cobrar deutes

Segons l’acusació particular, durant el judici ha quedat acreditada la participació dels processats en els fets. Més enllà de retenir-lo, també l’haurien amenaçat diverses vegades en fer mal a la seva família si no pagava 50.000 euros. L’acusació sosté que la víctima va acabar pagant-ne 11.000. Va relatar que segons la policia, els acusats formaven part d’un grup criminal dedicat a la venda de substàncies estupefaents, i es feien càrrec de cobrar deutes pendents. En aquest context, la víctima hauria contret un deute que l’hauria dut a ser perseguit, amenaçat i extorsionat pels acusats. «Hi ha proves indirectes suficients que totes juntes tenen un gran pes incendiari», va assegurar l’advocat. Per això, demana 21 anys de presó a cadascú dels acusats pels delictes de detenció il·legal, amenaces, robatori amb violència i lesions.

Cap dels quatre acusats va admetre els fets que se’ls imputen.

I és que, segons van indicar les seves defenses, un dels acusats era a Ceuta durant el mes que van tenir lloc els fets. L’havien detingut per entrar il·legalment. Un altre va acreditar que aquell dia havia estat treballant. «Han dut a judici quatre persones que no tenen res a veure amb els fets assenyalats», va insistir una de les defenses. El cas ha quedat vist per a sentència.