Els efectes de la pandèmia ja comencen a notar-se en la demografia gironina. La tendència cap a un creixement vegetatiu negatiu -és a dir, amb més defuncions que naixements-, que ja s’havia començat a detectar en els darrers anys, es va accentuar amb l’arribada de la covid-19. Segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), durant el 2020 hi va haver a les comarques gironines un total de 6.308 naixements i 7.215 defuncions, fet que significa que, a través del moviment natural de la població, es van perdre fins a 907 habitants.

Aquest creixement vegetatiu negatiu, tanmateix, es va veure compensat pel flux migratori, ja que durant el 2020, malgrat les restriccions per la pandèmia, van arribar 10.032 persones de l’estranger per establir-se a la demarcació. En aquest cas, la covid també va passar factura, ja que van ser gairebé 6.000 immigrants menys que el 2019. Aquests fluxos migratoris van permetre que, malgrat haver-hi un creixement vegetatiu negatiu, a 1 de gener de 2021 la població de la província ascendís a 773.821 persones, 6.527 més de les que hi havia l’1 de gener de 2020.

Un procés que s’accelera

Les comarques gironines veuen accelerar, doncs, un procés que ja s’havia començat a fer evident en els darrers anys, i és que cada vegada hi ha més defuncions que naixements. De fet, la natalitat gironina segueix una tendència a la baixa pràcticament des de fa dotze anys, des de la crisi econòmica de 2008, moment en què també es va començar a frenar l’arribada d’immigració.

L’any passat es van registrar 6.308 naixements a la demarcació, 120 menys dels que hi havia hagut durant el 2019. En canvi, la pandèmia va fer que es disparés la mortalitat, ja que hi va haver fins a 7.215 defuncions, quan l’any anterior havien estat 6.477: és a dir, n’hi va haver 738 més, el que significa un augment del 11,39%. Aquest increment de la mortalitat gironina, tanmateix, es va trobar per sota de la mitjana espanyola, on la xifra de morts va créixer un 17%.

Tot i això, la baixa natalitat i aquest increment del nombre de morts -tant per la pandèmia com pel fet que la població gironina està cada cop més envellida- ja fa anys que es veu compensat per l’arribada d’immigració, que, malgrat haver-se frenat respecte el gran «boom» que hi va haver fa uns anys, continua jugant un paper important en la demografia gironina.

D’aquesta manera, durant l’any passat van arribar 10.032 immigrants procedents d’altres països a les comarques gironines: 5.038 durant el primer semestre i 4.994 en el segon semestre. Cal tenir en compte que, malgrat que durant alguns mesos les fronteres van estar tancades, l’INE comptabilitza les altes i baixes administratives, de manera que es pot tractar de persones que ja estiguessin aquí però que formalitzessin durant aquell període la seva situació.

Així doncs, malgrat que la pandèmia va frenar l’arribada d’immigració -l’any 2019, per exemple, la xifra de nouvinguts s’havia situat en 15.935 persones-, aquest fenomen continua jugant un paper important.

Augment total de la població

Tot plegat ha fet que a Girona, igual que al conjunt de l’Estat, l’arribada d’immigració hagi compensat el creixement vegetatiu negatiu. D’aquesta manera, a 1 de gener de 2021 la província tenia 773.871 habitants, mentre que un any abans eren 767.294 persones.

Així, el nombre d’habitants creix però ho fa sobretot gràcies als de nacionalitat estrangera, ja que de nacionalitat espanyola n’hi ha cada vegada menys.