Després de dècades de debat social i propostes de lleis que no han acabat de veure la llum, la legalització de l’eutanàsia ja és un fet. D’aquesta manera, des d’ahir qualsevol persona major d’edat amb una malaltia greu i incurable o que tingui un patiment «impossibilitant, crònic i insuportable» pot sol·licitar ajuda mèdica per morir.
«Es tracta d’un dret individual que una societat moderna ha de poder oferir; des de la meva experiència, hi ha casos en què al final no hi ha alternativa possible», va valorar el president del Col·legi de Metges de Girona, Josep Vilaplana, a aquest diari. Per altra banda, Cristina Montero, tresorera del Col·legi d’Infermeres de Girona i membre de la comissió deontològica, va exposar que «hem aconseguit el dret de tenir una mort digna, malgrat totes les reticències que ha generat i està ocasionant». Sobre aquest aspecte, dijous el PP va presentar un recurs al Tribunal Constitucional en contra la llei i es va afegir a l’interposat per Vox, la setmana passada, i que va ser denegat.
En tot cas, la legalització de l’eutanàsia no ha sigut un procés fàcil i encara hi ha alguns aspectes que generen dubtes i que s’hauran de resoldre. «Estic segura que un cop es posi en marxa, probablement es visualitzin alguns punts de millora en la seva aplicació més pràctica», va especificar Montero. Concretament, va considerar que «el procés de petició de les sol·licituds és un pèl complex, amb els passos a seguir molt acotats que poden posar en dubte que la petició d’eutanàsia es resolgui d’una manera assenyada i coherent». Malgrat tot, va considerar que «fins que no es posi en pràctica, no podrem valorar els aspectes modificables».
Montero va recordar que, inicialment, la llei no contemplava suficientment el paper del personal d’infermeria en el desenvolupament del tràmit, però el consell català de col·legis va presentar un document d’esmenes i, finalment, el text definitiu de la llei va rectificar aquest punt.
Comissió per determinar
El protocol d’actuació aprovat el març passat dictaminava que cada comunitat autònoma havia de crear comissions de garantia i avaluació, que són els que tenen l’última paraula per valorar una petició d’eutanàsia. La llei preveu que les comissions estiguin formades per, com a mínim, set membres, entre els quals hi ha d’haver metges, infermeres i juristes. Catalunya dimarts va aprovar un decret llei per crear la Comissió de Garantia i Avaluació i s’hi està treballant, però encara no s’han oficialitzat els membres que en formen part. «Encara no s’han anunciat però el procés està molt avançat, ja que s’estan ultimant els detalls», va explicar Vilaplana. Cal tenir present que només sis comunitats autònomes tenen les comissions formades: Aragó, Illes Balears, Castella la Manxa, la Comunitat Valenciana, la Regió de Múrcia i el País Basc, segons va avançar dimecres Redacción Médica.
Per altra banda, tant Vilaplana com Montero van assegurar que des de l’aprovació de la llei, totes les institucions sanitàries, associacions i col·legis professionals «s’han bolcat per estudiar-la i aprendre a posar-la en pràctica». A més, s’ha treballat en un pla formatiu adreçat a tots els professionals sanitaris però que encara no és accessible per a tothom. «La llei estableix que les autoritats sanitàries proporcionin eines de formació per a tots els professionals. Encara no hem tingut capacitat de formar-nos però segurament aviat podrem començar», va explicar.
Objectors de consciència
Finalment, un altre dels requisits que havia d’estar a punt és la creació d’un registre d’objectors de consciència per a aquells metges que es neguin a practicar l’eutanàsia. L’objectiu és recollir i custodiar les dades personals dels professionals que s’oposin a practicar-la. En aquest cas, Catalunya sí que la va aprovar també dimarts passat. Montero va ressaltar la importància que la llista sigui «anònima» per mantenir la confidencialitat dels sanitaris.
Respecte a les reticències entre professionals, Montero va destacar que dels 15.000 enquestats per part de Salut recentment, la majoria es mostra partidari al reconeixement d’aquest dret.
Malgrat que hi ha aspectes per acabar de polir per poder desplegar la llei amb totes les garanties, Vilaplana va considerar que «no hi haurà una allau de sol·licituds; es tracta d’una via excepcional i els sanitaris hem de fer incís a les cures pal·liatives i al document de voluntats anticipades com a possibles alternatives que cal tenir en compte».
