La majoria de famílies marroquines de Girona viuran aquest any el segon estiu sense poder viatjar al Marroc per visitar la família. El tancament de l’estret de Gibraltar i de les connexions marítimes entre el Marroc i Espanya, sumat a la incertesa de la pandèmia, ha deixat a moltes famílies sense la possibilitat de viatjar al país d’origen. «Hi ha molt poca gent que hi hagi anat aquest any des d’Espanya», comenta Rabai Faress, representant de l’associació Siraj, que aplega un gran nombre de persones d’origen marroquí a Girona.
Faress solia ser un dels molts gironins que a l’estiu creuava l’AP-7 fins a Algesires, on agafava un ferri per arribar fins al Marroc. «Hi acostumo anar amb el cotxe i els nens», comenta. Tot i això, aquest serà ja el segon any que se’l passarà lluny dels seus pares, a qui sol visitar quan arriba a terres marroquines però a qui tan sols veu a través de vídeotrucades des de fa gairebé un any i mig. «Ens truquem cada dia perquè la relació amb els pares és molt important en la nostra cultura», diu Faress. Segons explica, el principal motiu que el fa quedar-se a Girona no és la dificultat de viatjar, sinó la situació de pandèmia. «Tinc moltes ganes d’anar-hi, però la vida és més important que tota la resta», afirma. «Ara mateix hi ha un virus i hem d’evitar els contagis», afegeix. Els nous rebrots i el creixement de les dades fan pensar que el viatge, de moment, haurà d’esperar.
«Tinc moltes ganes d'anar-hi, però la vida és més important»
A més, moltes persones marroquines es veuen especialment afectades per la incertesa de la pandèmia i les restriccions que s’apliquen per combatre-la. «Tenim molts casos de gent que van anar al Marroc l’any passat, i també per la festa del xai, i es van trobar que es van tallar totes les connexions, també les aèries, mentre estaven allà», explica Faress. Així, aquestes persones es van trobar sense cap possibilitat per poder tornar i van haver de romandre al Marroc «fins a quatre mesos», en alguns casos. «Són gent que treballen aquí, i que durant tot aquest temps no van poder obrir els seus negocis», comenta. Alhora, aquesta situació va afectar moltes persones a qui tocava renovar els papers i els permisos però que s’havien hagut de quedar a l’altra banda de l’estret. «Han tingut moltes dificultats amb la paperassa», afirma Faress, que va estar a punt de trobar-se tancat al Marroc el darrer cop que hi va estar, el febrer del 2020, just abans que la pandèmia esclatés. «Són molts problemes, així que millor quedar-se aquí mentre continuï aquesta situació», afegeix.
Viatjar en avió
D’altra banda, les restriccions de la Covid s’han unit aquest any a les males relacions entre el Govern espanyol i el marroquí -arran de les desavinences al voltant del Sàhara Occidental- i per això el país alauita ha decidit cancel·lar el que fins al 2019 era el major operatiu de turistes d’Europa i tancar les connexions marítimes amb Espanya. Abans de la pandèmia, hi havia vuit ports al sud de la península ibèrica d’on sortien ferris fins al nord del Marroc, essent els de l’Algesires i el de Tarifa (a Cadis) els que captaven més viatgers i hi passaven 3,3 milions de passatgers i 800.000 vehicles cada any. Després de tancar els seus ports als ferris procedents de l’estat espanyol, el país només manté connexió marítima amb els ports de Marsella i Sète, a França, i de Gènova, a Itàlia. Per viatjar des de l’estat espanyol, els marroquins només tenen l’opció de l’avió. Ara mateix, i sobretot durant la festa del xai, aquesta opció és «cara», amb uns preus que ronden els 300 o 400 euros, tot i que en alguns casos s’han trobat bitllets rebaixats.
