El 7 de juliol d’aquest 2021 va ser «un dels millors dies» en la vida de Shirin Yazdani. Va ser el dia en què va defensar la seva tesi doctoral a la UdG, titulada L’impacte de la norma ISO 9001 en la participació dels empleats. Però arribar fins aquí no ha estat un camí fàcil. Al contrari. Després d’haver estat temporades estudiant a Girona, Yazdani vahaver de tornar al seu país, Iran, perquè durant el doctorat va ser diagnosticada de càncer. A això se li va sumar la Covid-19, la pèrdua del seu pare i els problemes econòmics derivats a les sancions que estan imposant els Estats Units. Però la seva determinació, sumada al suport emocional i econòmic de la UdG -que li ha estalviat el cost de la matrícula, de la defensa i l’expedició del títol- ha fet que Yazdani sigui, finalment, doctora. «Crec que les dificultats que he patit en la meva vida m’han fet cada dia més forta», assenyala. De moment, el seu futur -si la salut l’hi permet- el té clar: «Vull continuar amb la meva carrera acadèmica coma professora i desitjo construir una escola per a infants que tinguin problemes econòmics per estudiar. Crec que l’educació ha de ser gratuïta per a tothom», afirma.
Nascuda a Teheran l’any 1982, Yazdani va estudiar a la Andhra University, a l’Índia, on va obtenir un màster en administració d’empreses i es va especialitzar en recursos humans i màrqueting. A l’hora de fer el doctorat, tenia molt clar que volia fer-lo sobre l’impacte de l’ISO 9001 en la participació dels treballadors, i, després de fer una recerca, va trobar professorat a la UdG que la podria dirigir. Va enviar la sol·licitud i va ser acceptada al programa de doctorat d’Economia, Dret i Empresa. Durant el procés ha comptat amb tres directores de tesi: les doctores Anna Arbussà, Pilar Marquès i Laura Serra.
Entre 2016 i 2019, cada any passava entre tres i cinc mesos a Girona per fer la recerca. «He d’admetre que Girona és una de les ciutats més boniques del món, especialment a la tardor. Recordo els arbres plens de fulles vermelles i grogues. Era com un quadre, i l’olor de cafè et despertava per començar un dia fantàstic», recorda. Però a la meitat del doctorat, va ser diagnosticada de càncer: limfoma de Hodgkin. Això la va obligar a tornar a Iran i continuar els seus estudis des d’allà. «L’educació a distància em va permetre, d’alguna manera, seguir millor els estudis malgrat la meva malaltia. Vaig rebre molt de suport de les meves directores de tesi, i els estic molt agraïda», assenyala.
Però més enllà de les dificultats que té haver de fer un doctorat a distància i amb un càncer, s’hi van sumar també els problemes econòmics. La pèrdua del seu pare i la gran inflació que ha patit Iran arran de les sancions econòmics dels Estats Units va fer que Yazdani tingués dificultats per poder pagar la matrícula del darrer any de doctorat. És per això que el rector de la UdG, Quim Salvi,va signar una resolució perquè la Universitat sufragués el cost de la matrícula del darrer curs del doctorat, així com les taxes de defensa i expedició del títol. La resolució de Salvi recorda que la UdG està compromesa amb «els principis i ideals de solidaritat entre pobles pobres, empobrits i en via de desenvolupament», i considera que aquest és un cas que s’ha d’emmarcar dins d’aquesta cooperació.
L’any passat, la irrupció de la Covid-19, no va fer més que complicar les coses. «Malauradament, mentre seguia amb el doctorat, la meva família i jo mateixa ens vam infectar amb la Covid-19, i vaig perdre un membre molt estimat. Són records molt durs. Però crec que les dificultats que he patit a la vida em fan ser més forta cada dia», assenyala.
És per això que el dia 7 de juliol va poder defensar finalment la seva tesi, per videoconferència des de Teheran. «La defensa online va estar perfectament organitzada, i jo ho vaig fer el millor possible», recorda. Segons afegeix, el president del tribunal «va estar força satisfet amb la meva feina i presentació, i també amb la feina de les directores». «Va ser un dels millors dies de la meva vida i estic molt feliç per això», assevera.
Ara, es troba a l’expectativa de poder continuar amb la seva carrera acadèmica com a professora i construir una escola per a oferir educació gratuïta a infants que tinguin problemes per poder estudiar. «He superat el càncer i la Covid i, malgrat les dificultats que m’he trobat, he aconseguit el meu objectiu. Estic molt agraïda a la UdG, als professors, als treballadors i a totes les comunitats que m’han permès entrar en el món de la ciència i a Catalunya. Gràcies per tot», conclou.
