L’anomenada «Administració Digital» és un concepte que fa modern. La imatge que, des del sofà de casa, qualsevol ciutadà pot resoldre els tràmits burocràtics dels diferents organismes públics sense haver de fer llargues cues s’associa a una societat desenvolupada. Però, a l’altra cara de la moneda, també pot acabar sent un sinònim d’una societat més desigual. Perquè no tothom té la capacitat ni la possibilitat de fer tràmits digitals: gent gran, persones analfabetes digitalment, famílies sense ordinadors i sense possibilitats de pagar una connexió a internet... En la seva memòria de l’any 2020, la Fundació SER.GI assenyala la bretxa digital com una de les causes de l’augment de la desigualtat social durant la pandèmia. En una societat en què el 22,9% de la població està immersa en la pobresa, percentatge que s’enfila fins al 57% en el cas de la població migrant, les dificultats per accedir a internet és una de les causes d’exclusió social més importants detectats per la Fundació SER.GI al costat d’altres com l’accés al padró municipal o el preu dels lloguers.

«És una dificultat afegida per als alumnes tant de Primària com de Secundària, per poder seguir les classes durant els confinaments, com també per a les famílies en general, perquè ara molts dels tràmits que s’han de fer a l’administració et demanen que s’han de fer digitalment i això acaba sent una dificultat si no tens un dispositiu, si no tens internet o si no tens els coneixements per poder fer-ho», explica Lluís Puigdemont, director d’una Fundació SER.GI que al llarg del 2020, un any afectat de ple per la pandèmia des del mes de març, van atendre 8.632 persones en 36 poblacions de les comarques gironines amb 21 projectes socials en funcionament.

Des de fa molts anys, la Fundació SER.GI denuncia «situacions d’exclusió social» al territori gironí, però, ara, en la Memòria de l’any 2020, detallen que «la pandèmia ha fet emergir d’una manera preocupant, tot un seguit de desigualtats estructurals i dificultats emocionals que incrementen l’exclusió i desigualtats». Una d’aquestes desigualtats estructurals és la bretxa digital perquè, segons SER.GI, «amb l’entrada de l’Administració digital, accelerada per la pandèmia i de l’escola en línia, s’ha fet evident que hi ha un gruix important de la població que no està preparada per fer gestions o aprenentatges únicament de manera telemàtica».

Al llarg de la pandèmia, des de SER.GI han ajudat molts col·lectius, especialment de persones migrades, però també altres amb perfils d’analfabetisme digital, a fer gestions en el que ells consideren una discriminació perquè «a la gent que no està preparada per a l’accés telemàtic a l’administració se li ha estat barrant l’accés a ser administrats com cal». I, sense un bon accés als serveis públics, a una part de la població se li han fet encara més grans la resta de desigualtats estructurals que ja existien abans de la pandèmia. Com, per exemple, l’accés a l’empadronament en alguns municipis gironins, l’abandonament escolar en adolescents i joves que, de cop, veuen que totes les classes són online mentre que ells a casa no tenen ni ordinador ni internet... I, al mig de tot plegat, convertit ja en un mal endèmic, les dificultats per l’accés a l’habitatge per culpa de l’alt preu dels lloguers.