El passat 16 de juliol, Adrià Parcerisas va defensar la darrera tesi doctoral que s’ha llegit a la Universitat de Girona. «Estudi, desenvolupament i validació d’eines avançades per a la gestió de la diabetis», amb la direcció dels doctors Josep Vehí i Iván Contreras. La lectura d’una tesi doctoral és un fet relativament habitual a la UdG. «Se’n llegeixen aproximadament entre 110 i 120 per any», apunta el director de l’Escola de Doctorat de la Universitat de Girona, Miquel Solà, en una producció que situa la gironina com la cinquena universitat de l’Estat amb més tesis llegides per cada 100 professors. El darrer informe sobre «Activitat investigadora en la universitat espanyola» publicat aquesta passada setmana per l’Observatori INUE apunta que, al final del període estudiat, que anava des dels anys 2010 al 2010, a la UdG es llegien 25,9 tesis doctorals anuals per cada 100 professors, mentre que la mitjana de les universitats espanyoles era sensiblement inferior: 11,92.

En l’informe d’INUE, un observatori format per investigadors de les universitats madrilenyes Carlos III i UAM i les barcelonines UAB i Pompeu Fabra, s’estudien diferents paràmetres sobre capacitat investigadora. Professorat permanent en les universitats, articles publicats, articles en el primer quartil, nombre de citacions, tesis, patents, contractes Juan de la Cierva i Ramon y Cajal... En cadascun situa les universitats amb millors números i, en el cas de la Universitat de Girona, lNUE cita aquesta alta capacitat per produir tesis doctorals en funció del seu volum de professors. «Tenim 830 estudiants en els nostres programes de doctorats i es llegeixen entre 110 i 120 tesis per any. Crec que, si ens comparem amb la resta de les universitats catalanes, estem on hauríem d’estar o una mica per sobre si es té en compte que la UdG representa el 7% del sistema universitari de Catalunya», detalla Miquel Solà, que, més enllà del factor quantitatiu, també destaca l’alt percentatge de tesis doctorals «amb menció internacional» entre les que es llegeixen a la UdG: un 33% respecte al 24% de mitjana de les universitats catalanes. Perquè una tesi tingui «menció internacional» cal que el doctorant hagi fet com a mínim una estada a l’estranger de tres mesos mentre feia la seva recerca.

Tornant a l’informe de l’observatori INUE, el nombre de tesis llegides per cada 100 professors a la Universitat de Girona ha crescut de manera notable en els anys que analitza l’estudi. De les 10,24 de l’any 2010 a les 25,92 del 2019 que la van convertir en la cinquena universitat de l’Estat amb un percentatge més alt. Per davant seu, només hi ha la Pompeu Fabra de Barcelona, la primera a molta distància de la resta amb 70,18, la Universitat Autònoma de Barcelona (47,67) i la Universitat Autònoma de Madrid (35,37). En la quarta i la cinquena posició, voltant les 25 tesis llegides per cada cent professors, hi ha primer la Universitat Rovira i i Virgili de Tarragona i la Universitat de Girona. Les dues, molt per sobre de la mitjana espanyola, que el 2019 va ser tot just d’un 11,92.

Ja amb dades pròpies de l’Escola de Doctorat de la UdG, l’any 2020 es van llegir a la Universitat de Girona 111 tesis (34 de les quals amb menció internacional). Els programes amb més tesis van ser «Biologia Molecular, Biomedicina i Salut», «Psicologia, Salut i Qualitat de Vida» i «Tecnologia», tots tres amb 16. Mentre que el programa amb més tesis amb menció internacional va ser «Ciències Humanes, del Patrimoni i de la Cultura» amb 8 (de les 15 totals). En aquest darrer curs hi havia 832 alumnes de programes de doctorats matriculats a la UdG, una tercera part de procedència internacional, destacant, per volum, els programes en «Biologia molecular, biomedicina i salut» i en «Dret, economia i empresa», els dos amb 126.