Els pastors demanen pas en la prevenció d’incendis forestals

No serveix de res plorar un bosc cremat. Millor menjar formatges que salvin incendis. Aquesta és la màxima que segueixen molts pastors que volen aprofitar el seu bestiar per salvar els boscos abandonats arreu de Catalunya. Alguns ho han aconseguit amb el suport de fons europeus i aportacions públiques. I els seus casos, malauradament aïllats, demostren que un altre bosc és possible. El repte és extrapolar aquestes bones intencions a tota la superfície forestal, perquè els propietaris assumeixen que els pocs que mantenen a ratlla el creixement silvestre s'estan arruïnant.

Fa gairebé deu anys que Judit Nadal va decidir que volia ser pastora i es va comprar un ramat amb 30 cabres i ovelles autòctones a Gaüses, al Baix Empordà, un poble dins de Vilopriu, on aquest any s'han cremat unes quantes hectàrees. Una ràpida cerca a l'hemeroteca demostra que any sí, any també, els boscos d'aquesta localitat sempre pateixen el càstig del foc.

Nadal tenia ganes de recuperar una tradició ancestral a la vora de l'extinció i salvar els boscos de la seva terra. «Volíem poder oferir un servei de neteja forestal: cada any es cremen els boscos que estan abandonats i vam veure que nosaltres podíem ajudar a la nostra zona», explica. «Ells ens ofereixen alimentació per al bestiar, i nosaltres ajudem a fer que no s'acumulin males herbes en el baix bosc», explica.

El que es va trobar, en plantejar la proposta, va ser demolidor. «Els ajuntaments i els propietaris ens van dir que si volíem entrar en els seus boscos havíem de pagar-los diners», lamenta. «Vam veure que si el bestiar només menjava herba ens rendia menys, i els comptes no ens sortien», explica. Per això va abandonar la idea.

«Em preocupa perquè alguns propietaris només netegen els boscos si guanyen diners: fer-ho amb el bestiar és molt més econòmic», assumeix. «Quan hi ha un incendi el paguem entre tots amb costos brutals. Hi hauria d'haver una llei que obligués els propietaris a netejar els seus boscos», critica.

La Judit va desistir. I va acabar comprant un ramat de cabres andaluses lleteres per, com a mínim, poder fer formatges, llet, vendre carn i subsistir. «Les ajudes que podrien donar-nos no sempre són en forma de diners: la Generalitat podria comprar els nostres productes per al menjar dels hospitals, dels menjadors escolars, les presons...», afegeix.

El seu exemple és molt gràfic de fins a quin punt els boscos, avui abandonats, podrien deixar d'estar-ho. N'hi hauria prou que hi hagués ganes de fer-ho. També ho il·lustren diversos projectes pilot que, fa ja diversos anys, porten aplicant en algunes zones estratègiques de Catalunya. Per exemple, als voltants de parc natural de Montserrat.

El maldecap dels boscos

«Què més ens agradaria a nosaltres que poder netejar el bosc!», Reflexiona Just Serra, propietari forestal i president de la Federació Catalana d'Associacions de Propietaris Forestals, una de les tres associacions de propietaris que hi ha a Catalunya.

«Abans el bosc era com una guardiola: cada 20 o 25 anys es feia una neteja per vendre llenya i es podia pagar el casament dels fills», explica Serra. «Avui el bosc és antieconòmic: els ajuts són miserables i els que estem pagant treballs forestals perdem diners», assegura.

Serra calcula que amb prou feines el 5% dels propietaris tenen un pla de neteja forestal. «Tenim molts propietaris absentistes, que hereten el bosc i que no poden pagar aquests plans o que tan sols saben el que cal fer, a més que hi ha gent que ens denuncia quan fem aquest treball perquè pensen que tallar arbres és un delicte», explica. I per què s'arruïnen? Doncs perquè la fusta que es talla a Catalunya no és rendible.

«És vergonyós que el preu de la fusta s'hagi estancat i que haguem d'exportar arbres d'Àustria o del nord d'Europa per fer mobles o estructures d'habitatges», relata el president de la Federació Catalana d’Associacions de Propietaris Forestals. Una cosa que, de passada, impulsa a llenyataires i serradors al tancament. «Ens associem per ajudar els propietaris a què netegin els seus boscos», explica. Encara que sap d'entitats que només financen aquelles neteges rendibles. I el 99%, diu, no ho són. «És clar que cal reintroduir les pastures, tornar a tenir guanyats en els boscos», explica Serra, de família ramadera.

Els pastors joves

Defensa que siguin complementàries a la tala ordenada d'arbres i a cost zero. «Probablement, els pastors joves siguin els únics que ens salvin de l'abandonament i cal aprofitar abans que ens carreguem també aquest ofici».