El president del TSJC, Jesús María Barrientos, reclama tres jutjats més per a Girona. Alhora, també creu que cal un magistrat per a una secció civil a les comarques gironines. La majoria d’òrgans judicials tenen una càrrega de treball superior als mòduls fixats pel Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Els més col·lapsats són els jutjats mercantils, amb un 400% més de casos dels establerts com a idonis, així com les seccions mercantils de les audiències provincials, amb un 310% més. També tenen més càrrega de la deguda els jutjats de primera instància, els mixtos en l’àmbit civil, els socials i les seccions civils de les audiències. Les sales del TSJC estan per sota dels mòduls, així com els jutjats de violència sobre la dona, els de família, els d’instrucció, els de menors i els contenciosos-administratius, entre d’altres.

En total, Barrientos reclama 30 nous jutjats i 18 magistrats al TSJC i a les quatre audiències provincials. Així, una plaça de magistrat seria per la secció d’apel·lació de la sala civil i penal del TSJC, nou magistrats de seccions penals a l’Audiència de Barcelona i sis a les seccions civils. A l’Audiència de Tarragona caldria un magistrat per a una secció civil, igual que a Girona. A la ciutat de Barcelona caldrien deu nous jutjats i a la resta de la demarcació, tretze més. A la ciutat de Tarragona caldrien dos jutjats, i un més a Reus. A la ciutat de Lleida caldria un jutjat social més, i a la ciutat de Girona caldrien tres jutjats més.

El TSJC, que ahir va presentar la memòria anual del 2020, va acompanyar-la amb una carta del president de la sala contenciosa-administrativa de l’alt tribunal català, Fernando Javier Aguayo, que es queixa de la falta de magistrats especialistes amb plaça fixa i demana que aquestes places puguin ser ocupades per magistrats amb més de 20 anys d’experiència en la jurisdicció. També reclama que les baixes mèdiques de funcionaris se supleixin més ràpidament i que es cobreixin dues places vacants des del 2018. Per últim, reclama una millora tecnològica i de l’edifici, situat a la Via Laietana, en la façana del qual no oneja cap bandera oficial com és obligatori.

Tot això, segons el magistrat, comporta retards en la resolució d’assumptes, amb una mitjana de 21,4 mesos, per sobre de la mitjana estatal de 13,8. En alguns àmbits, el retard encara és més gran, com les expropiacions forçoses, amb 34,7 mesos, la contractació administrativa, 28,9 mesos, i les matèries tributàries, 24 mesos.

Menys assumptes per la covid

L’any 2020 els jutjats i tribunals de Catalunya van rebre 869.250 procediments, un 14,54% menys que els 1.017.136 del 2019, a causa de la pandèmia. Els casos resolts també van baixar un 15%, fins als 819.312, i a final d’any quedaven pendents de resoldre 540.809 assumptes, un 11,3% més que l’any anterior. Això suposa que es van resoldre menys casos dels que van entrar per quart any consecutiu.