En les darreres setmanes, les comarques gironines han patit tres incendis rellevants: al cap de Creus, al massís del Montgrí i a Ventalló. Per recuperar la biodiversitat en aquestes zones cremades, la millor mesura és la no intervenció. Aquesta és la recomanació que fa el Dr. Josep Rost, professor de Ciències Ambientals de la UdG i expert en gestió forestal, davant els recents focs. «Des d’una visió ecològica, un incendi no és una catàstrofe», diu, ja que «el mateix bosc té les seves pròpies estratègies per recuperar-se», afirma.
Tot i això, reconeix, l’actuació que s’hi aplica dependrà de l’objectiu que hi ha per a cada terreny. «Si l’objectiu és regenerar al màxim la biodiversitat, no caldria fer molts esforços de gestió, perquè els boscos es regeneren sols», explica Rost. En el cas dels focs del cap de Creus i del massís del Montgrí, en ser parcs naturals, segurament s’apostarà per aquesta actuació. Així, segons calcula, el matollar del cap de Creus podria tornar a estar florit en un marge d’entre dos i «com a màxim» cinc anys, depenent de les condicions ambientals del parc natural, com les pluges. «Si hi ha molta sequera en aquests anys, anirà més lent», afirma.
Però no totes les zones forestals són iguals. Les àrees situades fora dels parcs naturals solen tenir una vessant més productiva i busquen treure un rendiment econòmic de la fusta. En aquests casos, els propietaris dels terrenys decideixen treure la fusta per fer estelles i vendre-les com a biomassa, per exemple.
En aquest sentit, el professor de la UdG creu que és possible compatibilitzar l’objectiu econòmic amb la conservació ecològica de la biodiversitat. «Si hi ha hagut un incendi gran en terrenys d’aquestes característiques, cal deixar com a mínim un 30 per cent dels arbres sense tallar», afirma, tot i que reconeix que «si se’n poden deixar més, sempre serà positiu».
La resta de la fusta, per tant, es podrà utilitzar per a finalitats productives sense causar un gran impacte negatiu en la biodiversitat.
Tot i això, per facilitar la recuperació del bosc i assegurar que el procés de regeneració funciona correctament, recomana una sèrie de d’actuacions que estan recollides al Manual de bones pràctiques per a la gestió forestal postincendi, publicat el 2019 per un equip de recerca de la UdG amb el qual Rost va col·laborar.
Aquestes mesures inclouen fer pilons amb les fustes que no s’aprofiten o col·locar bandes en cas que es tracti d’un terreny amb molt de pendent per evitar l’erosió de la terra. «En els pilons de fusta morta s’hi genera molta biodiversitat, i acaben esdevenint refugis de fauna», explica. «Primer hi apareixen animals invertebrats, que al seu torn atrauen els animals vertebrats que se’ls mengen. Alhora, també són llocs més humits on hi poden germinar millor algunes plantes», afegeix.
També aconsella evitar entrar a la zona amb maquinària molt pesada just després d’haver-se cremat, ja que el sòl és més dèbil i es pot fer malbé. «Recomanem sempre esperar uns mesos a entrar a fer-hi feines d’explotació». Alhora, també és desaconsellable replantar.
Risc per a la població
Tot i que la majoria dels incendis no es poden considerar catastròfics des d’un punt de vista ecològic, Rost reconeix que sí que ho són socialment i econòmicament. «Si es crema una granja, els animals o si es moren bombers, sí que és una catàstrofe», afirma. Per tant, si tal com recullen totes les prediccions relacionades amb el canvi climàtic, hi ha més incendis i més grossos en el futur, això suposarà un risc «sobretot cap a la població». «És una situació que s’hauria d’afrontar en els propers anys», conclou.
