El Premi Nacional de Recerca s’afegeix a una llarga llista de reconeixements a la seva trajectòria en la investigació del VIH. Quina valoració en fa?

Quan et donen un premi de recerca fa molta il·lusió, però sens dubte el guardó recull el nom de tot un equip que ha impulsat un projecte de més de 25 anys. A l’IrsiCaixa hi ha una combinació molt excepcional de recerca clínica que ens ha permès tenir una gran producció científica. A més, hem aportat molt coneixement en el camp de la immunologia, a través de la recerca sobre la sida i que alhora ens ha permès ràpidament fer recerca sobre el coronavirus.

A finals de l’any passat, l’IrsiCaixa va arribar al quart de segle. Quins han sigut els progressos principals en la recerca de la sida?

S’ha generat molt de coneixement sobre el virus que causa la sida. Això ens ha permès desenvolupar estratègies per poder arribar a curar la malaltia i també hem creat vacunes terapèutiques. Aquest coneixement també ens ha ajudat a investigar vacunes per altres tipus de malalties.

La majoria de centres d'investigació s'han centrat en la covid-19. En el cas de l’IrsiCaixa, l’experiència de 25 anys ha sigut un gran aval per progressar en la investigació del coronavirus?

No vam deixar mai les línies de recerca sobre la sida però sí que ens vam bolcar en la investigació de la covid-19 amb la contractació de més personal. Hem desenvolupat diversos projectes, com ara tècniques diagnòstiques, una vacuna preventiva i l’estudi dels efectes de la covid-19 persistent, entre d’altres.

En quina fase està el desenvolupament de la vacuna?

S’ha completat la fase d’assaig en animals i hem obtingut bons resultats davant totes les variants de la covid-19. Ara ens fa falta finançament per poder continuar i estrènyer col·laboracions amb altres centres de recerca.

Han establert lligams amb Hipra?

Precisament, des de l’IrsiCaixa estem col·laborant en l’avaluació de l’activitat de la seva vacuna. Ens agradaria també poder arribar a un acord per fer un codesenvolupament del nostre prototip de vacuna. Per assolir aquest objectiu, iniciarem converses el setembre.

Com afronten el dèficit de finançament?

Les administracions haurien d’invertir deu vegades més en recerca. D’aquesta manera, s’aconseguirien més tractaments i més coneixement per tal de controlar moltes més malalties. Per sort, les donacions que obtenim a través de campanyes ens ajuden molt.

Quin balanç fa de la campanya Jo em corono?

Tota la població s’hi ha bolcat de forma molt solidària i voldria agrair la gran feina de Marc Clotet i Natalia Sánchez al capdavant. Ara estem immersos en la segona part de la iniciativa, que té com a objectiu recaptar fons per a la vacuna que estem desenvolupant. Fan falta moltes dosis perquè arribin a tot el món i als grups en risc d’exclusió social. Només hi ha un 15% de població mundial vacunada i, tenint en compte les noves variants que poden anar sorgint, és fonamental que tothom es vacuni com més aviat millor per tenir la pandèmia controlada.

Recentment, la ministra de Sanitat ha afirmat que caldrà una tercera dosi i que ens haurem de vacunar cada any. Serà realment així?

Els anticossos en les persones d’edat més avançada van disminuint amb el pas del temps, així que serà necessari que rebin una tercera dosi de reforç, així com les persones amb patologies de risc de base. Respecte a la resta de població, probablement no serà necessari que rebin més dosis.

El cap de microbiologia de l’hospital Vall d’Hebron afirma que a finals d’aquest any ja haurem sortit de la pandèmia i passarà a ser estacional. Ho veu factible?

La premissa és que tothom hagi generat anticossos contra la covid-19 i seria ideal que tothom ja estigués vacunat. Per aconseguir-ho fa falta un esforç mundial que s’està intentant fer però no sé si en serem capaços d’aconseguir-ho, políticament parlant. A més, hi ha algunes variants com la sud-africana, que són resistents a les vacunes. També en poden aparèixer de noves i pot ser un gran perill.

A part de la línia de la recerca d’una vacuna, també estan immersos en la covid-19 persistent. Es pot arribar a afirmar que hi ha símptomes que arribaran a ser crònics?

Encara és aviat per afirmar-ho però sí que és cert que hi ha persones afectades per la persistència de símptomes des de fa molt de temps. Es tracta d’una patologia greu perquè altera molt la qualitat de vida però estem treballant per trobar-hi una solució per tal que millori.

Com han viscut des de dins la investigació del coronavirus, durant aquest període en què s’hi ha bolcat tot el món?

Crec que quan t'agrada la recerca i tens la sort de tenir un equip potent, t’hi bolques plenament des del primer dia. Hi ha hagut moments de molta fatiga però acabes trobant estímuls, ja que treballes en moltes àrees diferents amb un objectiu comú.

Els mitjans de comunicació no han sabut transmetre la informació correcta en algunes ocasions?

Hi ha periodistes que es guien més per l’actitud política que no pas la científica i això es va veure clarament en les publicacions que atacaven l’estudi d’Oriol Mitjà. La investigació es va acabar publicant a la revista científica més prestigiosa del món i tots aquests periodistes van quedar en ridícul.

La societat sembla que no n’aprèn i sempre s’acaba ensopegant en la mateixa pedra. Hauríem pogut evitar aquesta cinquena onada?

Al final el problema és que no estem preparats. Estic bastant fart d’aquestes persones que no porten la mascareta perquè ja s’han vacunat. El cap de setmana passat a Cadaqués, aglomeracions de joves i no tan joves no en portaven i no respectaven distàncies. Hem de ser conscients que ens podem infectar i contagiar el virus a persones vulnerables.

Un altre aspecte que ha generat polèmica és la dels festivals. Sanitaris critiquen que tampoc es respecten les distàncies malgrat que el públic estigui assegut. S’haurien de prendre més mesures?

Insisteixo que caldria cribrar tots els espectadors amb tests ràpids abans d’entrar, tal com s’ha fet en festivals com el Cruïlla o el Canet Rock, independentment de si el públic està dret o assegut. S’està estigmatitzant massa aquests d’esdeveniments però calen més mesures de control.

Quin pronòstic fa de cara a la tardor, amb l’arribada de la grip?

L’any passat hi va haver molt poca incidència de la grip i em temo que, aquest any, amb la flexibilització de les mascaretes, l’agafi més gent. A més, si una persona es contagia de la variant delta de la covid-19 i la grip, el quadre clínic pot ser molt greu. Insisteixo en la importància de vacunar-se, tant de la grip com la covid-19, i sobretot portar mascareta. Ens hi hem d’anar acostumant per sempre perquè en els propers anys, segurament hi haurà altres pandèmies.

Més de 2,5 milions d’euros en la campanya «Jo em corono»

L’actriu Natalia Sánchez i l’actor Marc Clotet van crear fa un any la iniciativa de solidaritat ciutadana #JoemCorono. El seu objectiu: mobilitzar persones i empreses per recaptar fons per a projectes desenvolupats per la Fundació Lluita contra la Sida i les Malalties infeccioses, el Servei de Malalties Infeccioses de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, i l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa, institucions liderades pel Dr. Bonaventura Clotet. La campanya ha recaptat més de dos milions i mig d’euros amb aportacions de més de 75.000 donants i la iniciativa ha comptat des d’un principi amb la col·laboració d’una llarga llista de celebritats i empreses. Actualment, la campanya se centra a recaptar diners per a la vacuna contra la covid-19. Totes les persones que facin un donatiu, entraran en un sorteig d’una camper.