Què és més difícil? Ser secretari de Salut Pública o ser conseller?
No sabria dir-li què és més difícil. Sí que li sabria dir què és més avorrit.
Secretari o conseller?
Conseller.
Quant s’hauria d’incrementar el pressupost de la primària, que està saturada i porta un any liderant la pandèmia?
Hi ha uns dèficits estructurals des de fa anys enrere i hem de treballar en això. Per a això es necessiten recursos econòmics, que s’han xifrat en aquests famosos 5.000 milions més per a la sanitat.
Catalunya ha deixat de fer proves diagnòstiques als contactes de positius per la saturació de la primària. Per això baixen els nous casos diaris?
No. Nosaltres quan decidim deixar de fer test d’antígens és perquè estàvem fent 160.000 proves a gent molt jove, sana, sense malalties de base, perquè el temps ha de dedicar-se a aquelles persones que necessiten el seu control de la diabetis, per exemple. Podem fer una cosa, però no tot. Si tu ets un contacte estret has de fer quarantena. Evidentment ens interessa saber l’estat, si és positiu o negatiu, per a trencar cadenes epidemiològiques. Però, quan entrem en una situació epidemiològica de mitigació, hi ha poc marge. Aquesta [fer menys proves diagnòstiques] no és una de les causes que baixin els contagis de covid. Nosaltres fem estimacions de quatre Rt diferents.
Però no fer tests als contactes no dificulta el rastreig?
El que dificulta realment la disseminació del virus és no fer la quarantena correctament. En una situació de mitigació, saber si ets o no positiu per haver estat en contacte estret ens aporta menys informació que en altres situacions. El que ens fa realment mal és que un 40% de gent admeti que no segueix la quarantena ni l’aïllament.
S’han rescindit contractes de rastrejadors?
No. Nosaltres vam crear la figura del gestor covid, que va evolucionar: estava molt lligat a l’atenció primària i després el vam portar a Salut Pública.
Preveu un pla de xoc contra les llistes d’espera?
Evidentment que ho necessitarem. Aquest any més o menys hem fet l’activitat que tocava. Però, malgrat això, el virus ha fet que disminueixi l’esperança de vida en un any i mig a Catalunya i Espanya per primera vegada des de la Guerra Civil. El següent que esperem és que la mortalitat per càncer o malalties cardiovasculars no augmenti. Però serà fictici: al final si et mors d’una cosa no et pots morir d’una altra. I ens hem mort de covid-19. Quan passi, tindrem un repunt de mortalitat de càncer i de malalties cardiovasculars en un futur pròxim. Esperem també que sigui passatger, no tindrà una llarga durada. Però ho esperem.
Té un pla específic per a les llistes d’espera?
Bé, evidentment ho haurem de treballar quan hagi passat aquesta malaltia. Perquè tenim, des de fa un any i mig, bona part dels nostres recursos dedicats al covid-19. Necessitem aconseguir que aquesta malaltia es vagi integrant en l’ecosistema viral i sigui una més.
