Ryanair haurà de pagar el salari dels 66 treballadors que les agències Crewlink i Workforce (subcontractades per l’aerolínia irlandesa) van acomiadar de forma il·legal el 8 de gener de 2020. La sentència de l’Audiència Nacional (AN) no obligava l’empresa a reincorporar-los perquè ja no existeixen els seus llocs de treball. Tot i així, sí que exigia a l’aerolínia que assumís el cost del sou entre el 8 de gener del 2020 (quan es va produir l’acomiadament il·legal) i el 26 de juliol de 2021 (quan es va publicar l’auto de la sentència).
La resposta de l’empresa va ser ràpida, incloure els treballadors en un ERTO retroactiu per tal que des del març de 2020 fins ara fos el SEPE qui abonés les mensualitats, tal com ha passat amb la resta de treballadors de la companyia. Ara, la Direcció General de Treball ha desestimat aquesta estratègia i finalment serà Ryanair qui hagi d’encarregar-se de pagar aquests diners.
Recurs al Suprem
De moment, els treballadors afectats encara no han vist ni un euro d’aquestes mensualitats, ja que la companyia ha recorregut la decisió al Tribunal Suprem. Es preveu que el 22 de setembre aquest tribunal es pronunciï sobre qui ha de pagar les mensualitats.
La secretària general d’USO-Ryanair, Lídia Arasanz, ha criticat que l’empresa intentés «pagar les seves il·legalitats amb diners públics». Arasanz ha recordat que els tribunals han acreditat que el tancament de les bases a Girona i Canàries «no estava justificat» i per això els acomiadaments eren nuls. De fet, la secretària general del sindicat creu que és una estratègia de Ryanair per desfer-se del personal que portava més anys treballant a l’empresa i que «liderava les protestes contra el seu model laboral».
