Prop de 40.000 abonats de les comarques gironines es van quedar la tarda del dissabte 24 de juliol sense subministrament elèctric durant gairebé una hora per culpa del xoc d’un hidroavió contra uns cables de molt alta tensió de la xarxa francesa. L’incident va provocar la desconnexió temporal de la península Ibèrica de la resta d’Europa i va arribar a afectar uns 640.000 abonats catalans i un total de 1.200.000 a tota Espanya.

«Com que perds una línia, tot el flux passa a les altres, se sobrecarreguen i es desconnecten per seguretat», explica Lluís Pinós, president del Grup de Treball de Transport, Distribució i Comercialització de la Comissió d’Energia dels Enginyers Industrials de Catalunya. En aquest moment, deixen d’entrar 2.500 megawatts d’energia. «La filosofia dels protocols de protecció dels sistemes elèctrics és evitar que l’incident es propagui o es faci més gran», afegeix.

El president de la Comissió d’Energia de PIMEC, Joan Vila, destaca que durant l’apagada també «es van desconnectar de la xarxa espanyola 1.500 megawatts de generació fotovoltaica i eòlica». En teoria, assegura Vila, les energies renovables haurien d’haver cobert el dèficit de subministrament i confia que Red Eléctrica oferirà alguna explicació més endavant. «Això ens porta a pensar que el protocol és insuficient o que potser s’ha de revisar», reflexiona.

«El sistema elèctric és un permanent equilibri, instant a instant, entre generació i demanda d’energia», exposa Pinós. L’operador -en el cas d’Espanya, Red Eléctrica- és l’encarregat de mantenir aquesta igualtat. El dissabte 24, el sistema va perdre molta generació de cop, de manera que es va veure obligat a cancel·lar demanda i apagar les llars suficients per preservar l’equilibri.

Els experts assenyalen que en principi es tracta un cas aïllat que no es pot prevenir. L’accident va tenir lloc fora de les fronteres del país i va ser totalment inesperat. «L’únic que es pot fer és intentar minimitzar els seus efectes», apunta Pinós. Quan hi ha un dèficit de producció, s’activen un tipus de centrals que normalment estan parades però es poden arrancar molt ràpidament. A més, les centrals de reserva rodant –que per definició no produeixen al màxim– també incrementen la producció. «Més independència energètica hagués reduït les afectacions provocades per l’incident», conclou l’enginyer industrial.

El president de la Comissió d’Energia de PIMEC, Joan Vila, es mostra exigent amb el sistema elèctric espanyol. Segons ell, els ciutadans «ni s’haurien d’haver assabentat» de l’incident a la xarxa. «Falten connexions amb Europa. S’haurien de doblar les actuals», lamenta Vila. «La xarxa francesa no va notar tant l’accident perquè està més interconnectada», afegeix. L’hora punta de consum elèctric a França és a les set del vespre, però a Espanya és a les vuit. En funció de la producció i les necessitats de cada moment, els països cooperen per exportar o importar electricitat.

Les energies renovables augmenten la importància de les connexions transfrontereres. «Si fa vent a França i aquí no en fa, hem d’importar energia eòlica, i viceversa» afirma Vila. Tanmateix, denuncia que a Catalunya no s’estan potenciant prou. «La gent no vol parcs eòlics o fotovoltaics a la vora de casa seva i els polítics cedeixen», explica. La tendència del consum d’electricitat és creixent i al voltant del 2030 s’haurà d’aturar el funcionament de les tres centrals nuclears catalanes, que són responsabilitat de la meitat de producció actual. «Les renovables són una revolució. Necessitem molts més parcs eòlics i fotovoltaics», adverteix. Si no, hi haurà un forat energètic que caldrà importar.

«Els polítics han de ser valents amb el relat», demana Vila. Tot i que entén les queixes d’alguns sectors de la població, creu que si s’explica bé la necessitat de les renovables, la gent s’hi acabarà adaptant. «A vegades només és un canvi d’imatge al que ens haurem d’acostumar», afirma.