Més de 1.400 gironins inicien tractament per les drogues el 2020

«El descens es deu, en gran part, als mesos més durs de confinament, quan hi havia més dificultats de desplaçament», explica Gonzalvo, i afegeix que el més positiu és l’augment de visites de seguiment. De fet, l’any passat se’n van fer 34.049, un 17% més que l’any anterior, ja que n’hi va haver 28.951. «Hem tingut la percepció que les persones que estaven més vinculades als centres de tractament han volgut fer un seguiment més intens, ja que majoritàriament la pandèmia els provocava angoixa. A més, els centres sempre s’han mantingut oberts i la possibilitat de poder trucar-nos ha facilitat que contactessin més sovint amb nosaltres», detalla Gonzalvo.

Tots els centres d’atenció i seguiment a les drogodependències es van mantenir oberts durant els mesos del confinament (març-juny del 2020) i van atendre les demandes urgents –amb alternatives com l’atenció telemàtica–, per minimitzar la disminució important que es preveia en els inicis de tractaments.

Respecte als tipus d’addiccions, l’alcohol continua essent la droga més consumida i per la qual se sol·liciten més tractaments de desintoxicació. L’any passat va suposar un 47% del total d’inicis de tractament, xifra lleugerament superior a la mitjana de Catalunya, que va ser del 41%. «Hem pogut percebre que aquelles persones que estaven en situació de risc bevien més del compte. A més, a diferència d’altres anys, hi ha hagut persones a qui el confinament els ha fet adonar que bevien massa i han sol·licitat visitar-se al CAS», detalla Gonzalvo.

Una altra de les principals conseqüències de la pandèmia, tant per l’alcohol com altres tipus de drogues, és que «el confinament va fer créixer l’abstinència, sobretot en persones vulnerables», especifica la doctora. «Ens hem trobat amb casos de joves i adolescents que estaven acostumats a consumir cànnabis en grup i a l’aire lliure. Això no ho han pogut fer durant mesos i els ha creat abstinència», indica.

De fet, després de la cocaïna (27%), el cànnabis és la tercera droga amb més demanda de tractament, amb un 13% de peticions. Finalment, l’heroïna ha causat el 7% de tractaments i, altres substàncies, el 6%. Totes les drogues se situen per sobre de la mitjana de Catalunya, excepte l’heroïna.

Alcohol en joves i adolescents

Deixant de banda els efectes de la pandèmia, Gonzalvo sí que s’ha mostrat preocupada per l’increment de consum de l’alcohol entre joves i adolescents. «Des de fa temps ens preocupa que els joves i adolescents ingereixen grans quantitats d’alcohol en poc temps els caps de setmana. Això deriva a intoxicacions que poden fer molt de mal i, fins i tot, comes etíl·lics. S’haurien de fer més campanyes de prevenció i promoure altres tipus d’oci», lamenta Gonzalvo, tot i que afegeix que «no s’han de criminalitzar tant pel fet que es reuneixin; els adolescents necessiten el contacte social i no se’ls pot etiquetar a tots d’irresponsables».

Finalment, respecte a les addiccions al joc i als dispositius digitals, Gonzalvo afirma que no han notat cap increment destacat com a conseqüència de la pandèmia. «Sí que és veritat que hem estat més temps a casa i, inevitablement, hem fet més ús dels mòbils i tauletes, però en molts casos han sigut eines necessàries, sobretot per seguir les classes virtuals», diu.

En el conjunt dels inicis de tractament, a Catalunya s’observa que el 76% corresponen a homes i el 24% a dones. Aquesta majoria d’homes es manté quan s’analitzen les drogues per separat, excepte en el cas del tabac, on la proporcionalitat està molt igualada. Pel que fa a l’heroïna i la cocaïna, la proporció dona/home està més descompensada, ja que arriba a ser d’entre 1 o 2 dones per cada 8 o 9 homes.

Aquesta distribució entre sexes reflecteix que les dones tendeixen a igualar els homes en el consum de drogues legals (alcohol i tabac) o aquelles amb menor rebuig social (cànnabis).