La Policia Nacional ha detingut a deu falsos hackers per estafar centenars de clients que contractaven els seus serveis.
Els arrestats publicaven anuncis a Internet on oferien serveis per espiar perfils de xarxes socials o WhatsApp en temps real, eliminar deutes pendents amb l'Agència Tributària, multes de la DGT o canviar notes en servidors d'Universitats.
La policia ha aconseguit identificar unes 430 víctimes que, després de contractar els serveis dels falsos hackers, eren extorsionades sota l'amenaça de revelar la feina que els havien encomanat o dades sensibles de caràcter íntim.
Els investigadors han analitzat més de 12.000 anuncis de publicitat enganyosa, associats a més de 40 números de telèfon, més de 200 comptes de correu electrònic i gairebé 1.300 adreces IP de connexió a Internet
Els agents han practicat registres a les províncies de Girona, Saragossa, Barcelona i a Santa Cruz de Tenerife i Las Palmas de Gran Canària- Durant els escorcolls han intervingut 40 terminals de telefonia mòbil, 17 discos durs, 3 ordinadors, 5 tauletes i 24 llapis de memòria. També han recuperat més de 176.775 euros de diners enviats per les víctimes,
La pràctica que duien a terme els falsos hackers és una nova modalitat delictiva, que han batejat com "hackstorsió" en què han estat detingudes deu persone
La investigació és fruit del ciberpatrullatge actiu de la Policia Nacional que ha desenvolupat en xarxes socials i fonts obertes d'informació a Internet. Els agents especialitzats van detectar un auge d'anuncis en els quals sofisticats hackers oferien diferents serveis informàtics, entre els quals es trobaven espiar aplicacions de missatgeria en temps real, comptes de correu electrònic i perfils de xarxes socials. A més oferien eliminar dades dels servidors de l'Agència Tributària, de l'ASNEF (Associació Nacional d'Establiments Financers de Crèdit), de la RAI (Registre d'Acceptacions Impagades) o fins i tot de la DGT (Direcció General de Trànsit) així com canvi de notes dels servidors de les universitats, gravació de titulacions oficials no cursades i altres ofertes d'índole similar.
Els agents van posar en marxa un dispositiu policial per a la investigació d'aquest fenomen delictiu desconegut fins al moment. Les gestions realitzades van aconseguir identificar més de 12.000 anuncis d'aquest tipus i, associats a aquestes publicacions, es van trobar més de 40 números de telèfon, més de 200 comptes de correu electrònic i gairebé 1.300 adreces IP de connexió a Internet. De l'exhaustiva anàlisi de la informació obtinguda es va poder determinar la presumpta comissió de delictes d'estafa, extorsió i descobriment i revelació de secrets. A més, es van detectar 5 focus diferenciats de participació en els fets delictius que, si bé poguessin tenir alguna connexió puntual, desenvoluparien les seves activitats il·lícites de forma descentralitzada.
També exigien diners
Els agents van iniciar cinc investigacions independents en què es va detectar, com a nexe comú, l'ús d'un mateix modus operandi. Els arrestats captaven els clients a través de la publicació d'anuncis oferint serveis de hacker informàtic i els exigien el pagament per avançat de l'import pactat complet o, almenys, una part. Sota el pretext de complir amb la comesa encomanada, els suposats hackers sol·licitaven dades sensibles, bé de la persona interessada, bé del subjecte a què es pretenia espiar o vulnerar la seva intimitat.
Després de l'enviament de la quantia pactada per part de les víctimes, el contacte s'interrompia de manera abrupta incomplint l'acordat i no facilitant motiu.
Tot i això, quan la víctima pretenia espiar les xarxes socials o aplicacions de missatgeria d'una altra persona, o en els que el servei que es contractava era de dubtosa legalitat, els contactes continuaven. Davant aquestes situacions, el fals hacker escrivia als que li havien contractat, però ara demanant noves quantitats de diners sota l'amenaça de revelar la feina que els havien encarregat. Per a això, mostraven als clients captures de pantalla de les converses mantingudes en què sol·licitaven aquests serveis i facilitaven la informació que se'ls anava requerint.
Tot i que les víctimes s'abonaran les quanties econòmiques exigides, els detinguts seguien demanant nous pagaments, fins que les mateixes entenien que aquesta situació no tenia fi i es resignaven a assumir el dany derivat de la descoberta de les seves intencions. Una vegada que la víctima es negava a efectuar més pagaments, els falsos hackers complien la seva amenaça i contactaven amb la part a la qual pretenien espiar. A més, els informaven que comptaven amb informació del seu interès i els mostraven algun contingut perquè veiessin que era cert, i també els exigien el pagament d'una quantitat econòmica a canvi de conèixer la informació completa.
341.000 € en beneficis
L'evolució de les investigacions va permetre detectar un total de 21 comptes bancaris emprats pels falsos hackers per rebre els diners enviats per les víctimes. L'estudi dels gairebé 3.000 moviments bancaris reflectits en elles va permetre la identificació de 430 víctimes. A més, s'ha pogut quantificar el lucre derivat d'aquesta activitat delictiva, ascendint l'import total dels cinc focus investigats a 341.000 euros.
Finalment, al llarg dels últims mesos, es va procedir a l'explotació operativa de les investigacions a Saragossa, Barcelona, Girona, Santa Creu de Tenerife i Las Palmas de Gran Canària.
