Igual que el descens de la contaminació de l’aire, un dels altres pocs efectes positius de la pandèmia de la Covid-19 durant el 2020 va ser una reducció en la generació de residus. Al llarg de l’any passat, a Catalunya es van generar 3.974.400 tones de residus municipals, el que va suposar un 1,8% menys que durant el 2019, segons les dades de l’Agència de Residus de Catalunya.D’aquesta manera, la ràtio de generació per habitant va disminuir dels 527 als 511 quilos anuals. Es tracta d’una dada situada lleugerament per sobre de la mitjana europea, que es troba en els 502 quilos.

El que sí que es va incrementar lleugerament, en canvi, va ser l’índex de recollida selectiva, que es va situar pràcticament un 46%: en total, es van recollir selectivament 1,8 milions de tones de residus, fet que va representar un increment del 0,5% respecte l’any anterior (8.400 tones més). Hi ha municipis, tanmateix, que superen, i de molt, aquesta mitjana. És el cas de Corçà, que gràcies el seu sistema de recollida porta a porta presenta una taxa de selectiva del 93,16: es tracta del municipi català amb una xifra més elevada. Vilablareix, amb un 92,19%, és la segona localitat gironina amb un major percentatge de selectiva. En canvi, els tres municipis gironins amb pitjors dades estan situats a la Cerdanya: es tracta de Das (18,93%), Isòvol (20,74%) i Ger (24,73%).

Després de Corçà i Vilablareix, la llista dels municipis amb un major nivell de recollida selectiva continua amb Verges (91,64%), Vilobí d’Onyar (87,17%) i Breda (86,71%). Completen el «top 10» Besalú (85,2%), Porqueres (82,87%), Argelaguer (82,45%), Terrades (81,53%) i Sant Hilari Sacalm (81,37%).

En canvi a l’extrem contrari, els petits municipis dels Pirineus són els que ho tenen més complicat a l’hora de fer recollida selectiva. A banda de Das, Isòvol i Ger, els percentatges més baixos corresponen a Setcases (24,55%), Bolvir (24,75%), Urús (25,11%) i Fonantals de Cerdanya (25,93%). Pel que fa als grans municipis gironins, Castell-Platja d’Aro és un dels que presenta un dels percentatges més baixos  (27,48%), una xifra molt similar a una capital de comarca com és Puigcerdà (27,59%). En global, hi ha 88 localitats gironines que superen el 50% que demana la Unió Europea i 22 que arriben a situar-se per sobre del 70%.

Líders en producció de residus

Una altra qüestió són els municipis on es generen més residus per habitant, circumstància que sol donar-se en aquelles localitats més turístiques i amb un major nombre de segones residències. I, com que a les comarques gironines hi ha força localitats d’aquestes característiques, nou dels quinze municipis catalans que més residus es generen per habitant corresponen a la demarcació. El primer lloc pertany a Castelló d’Empúries (que inclou la macrourbanització d’Empuriabrava), amb 1.139 quilos per habitants anuals. Dins de les comarques gironines, la segona posició pertany a Pals ( 1.010,59 quilos per habitants a l’any) i el tercer lloc és per a Palau-Sator (928,91 quilos). Altres xifres elevades es poden trobar a localitats com Begur ( 733 quilos), el Port de la Selva (662 quilos) i Albons (661), entre altres.

Per contra, Sant Joan de Mollet és la localitat gironina amb una menor producció de residus per habitant l’any (només 70,65 quilos), i ocupa la tercera posició a nivell de tot Catalunya. Es troba seguit d’Isòvol (129,4) i Vilobí (131). També registres xifres baixes Cabanes (135), Hostalric (139) i les Llosses (també 139).

Pel que fa a l’evolució de la recollida selectiva, les localitats que més van millorar durant l’any 2020 respecte al 2019 van ser Queralbs, on aquesta va incrementar-se un 19,98%), Garriguella, on va créixer un 17,69%, Pontós, amb un 16,88%, i Vilabertran, amb una millora del 16,74%. En canvi, Madremanya, amb un descens del 21,76%, Vallfogona, amb -11,23%, i, en menor mesura, la Vall de Bianya, amb una caiguda del 8,22%, van ser les tres localitats on més van empitjorar les dades. En total, va haver-hi 58 localitats gironines on el percentatge de recollida selectiva va disminuir en lloc d’incrementar al llarg de 2010.

Comportament de les fraccions

L’evolució de la recollida selectiva durant el 2020, tanmateix, no va ser homogènia, sinó que aquesta va variar en funció del tipus de fracció. En el conjunt de Catalunya, en el cas de l’orgànica (és a dir, restes de menjar i de vegetals de mida petita) es va situar en les 416.210 tones, el que va significar un 3,9 % menys respecte 2019. Segons l’Agència de Residus de Catalunya, la disminució de la quantitat recollida es pot vincular a la baixada de l’activitat econòmica, especialment en el sector de l’hostaleria i la restauració.

Pel que fa a la recollida de paper i cartró, va sumar 410.855 tones, un 1,3 % més que l’any anterior. En aquest cas, l’Agència de Residus ho atribueix al fet que es van produir menys robatoris de material i que es van incrementar nous hàbits de consum i comerç online, que generen més embalatge.

Pel que fa a la recollida de vidre, es va situar en les 183.270 tones, un 9,9% menys que l’any anterior. En aquest cas, la disminució es deu, sobretot, a una baixada del vidre del sector comercial.

Finalment, la recollida selectiva d’envasos lleugers es va incrementar, durant el 2020, un 10,7 % respecte al 2019. En total, es van recollir 183.365 tones, la quantitat més elevada des de que es va iniciar la recollida selectiva d’aquesta fracció. L’increment d’envasos pot ser atribuïble, entre d’altres causes, a les pautes de consum emfatitzades per la pandèmia, com l’increment de compra de menjar envasat.

La fracció resta, a la baixa

D’altra banda, la recollida de la fracció resta (és a dir, aquella que no es pot distribuir a cap de les fraccions existents), a nivell de Catalunya va reduir-se un 3,6% respecte el 2019. D’aquesta manera, durant el 2020 es van generar uns 2,15 milions de tones de fracció resta, mentre que la generació per càpita d’aquesta fracció també es va reduir, tot passant dels 291 als 276 quilos per habitant i any.

Pel que fa al tractament d’aquesta fracció resta, el 69,1% de la que es va recollir al llarg de l’any passat es va destinar a un tractament previ abans de la seva disposició final. En general, aquests tractaments previs són cada com més freqüents,, tot i que durant el 2020 es va produir una petita davallada per la disminució de la generació d’aquest flux a l’àrea metropolitana de Barcelona. Tot i això, la quantitat de fracció resta destinada directament a tractaments finalistes (és a dir, que s’envia a dipòsits controlats o incineradores) ha disminuït un 73% des de l’any 2007. Mentrestant, encara s’està destinant gairebé un 23% d’aquesta fracció resta (és a dir, unes 493.000 tones) a deixalleries sense que se’n faci un tractament previ.

De tota manera, l’Agència de Residus subratlla, com a dada positiva, la davallada de les deixalles que s’envien directament a dipòsit, que durant el 2020 es van situar en un 34%. L’any 2030, d’acord amb les noves directives europees, només es podrà portar a dipòsit controlat un màxim del 10% dels residus generats.

Reptes de futur

De cara al futur, l’Agència es planteja, com a primer repte, la millora de la recollida selectiva i l’eficiència dels processos de tractament de residus. I és que l’objectiu de reciclatge de la Unió Europea se situa en un 50% de mitjana, xifra que Catalunya encara no ha aconseguit assolit. A més, apunta que cal millorar la participació dels comerços, serveis i ciutadania en la prevenció de residus i la recollida selectiva de les fraccions que sí que es poden separar. «La qualitat de la recollida selectiva te conseqüències en l’eficiència del reciclatge», indiquen.

A més, afegeixen que, en la fracció orgànica, es pot reaprofitar com a adob. «Els models de recollida, els tractaments i les infraestructures han de ser eficients i suficients per processar els residus valoritzables i aconseguir nous productes o matèries primeres», conclouen des de l’Agència de Residus.