Desafectació d’espais religiosos. El tancament de convents o el descens del nombre de fidels en algunes parròquies ha portat el Bisbat de Girona a desafectar set esglésies en els últims dos anys, de manera que aquests espais deixen d’estar dirigits al culte i poden acollir nous projectes, majoritàriament de caràcter social. És el cas, entre d’altres, del monestir de la Divina Providència d’Olot o la parròquia de Vista Alegre a Girona.
L’antiga parròquia de Santa Maria de Vista Alegre de Girona va desaparèixer l’any passat després de 52 anys d’existència. La reducció de l’afluència de fidels va portar el Bisbat de Girona a vendre el temple i el local adjacent a l’Ajuntament per tal que hi pogués fer un equipament de barri, mentre redirigia els seus fidels a la veïna parròquia de Sant Josep. Abans, però, va haver de fer un pas imprescindible: desafectar el temple, és a dir, reduir-lo de forma no permanent a usos no religiosos. Igual que en el cas de Vista Alegre, el Bisbat de Girona ha desafectat com a mínim sis espais religiosos més en els últims dos anys, que s’han acabat destinant, majoritàriament, a usos socials. Aquestes són les dades que es recullen en el Butlletí de l’Església de Girona.
Durant aquest 2021, s’han produït dues desafectacions a la diòcesi. Una va correspondre a l’església de l’antic monestir de la Divina Providència de les clarisses d’Olot, que havia funcionat com a escola. En aquest cas, l’any 2019 el monestir havia estat suprimit canònicament, i la seva comunitat va passar a dependre de Balaguer. Des de llavors no hi havia residit cap religiosa i, per tant, no s’hi celebrava culte ni estava previst que es reprengués en un futur. En aquests moments, l’edifici és propietat de l’Ajuntament d’Olot. Una part (que encara pertany al Bisbat) l’ocupa Càritas i una altra el grup excursionista Verge del Tura, i l’Ajuntament li vol donar a la resta usos socials i educatius.
Aquest 2021 també s’ha desafectat l’església de l’antic monestir de Santa Clara, a Fortià. En aquest cas, es va fer a petició de la Fundació Acollida i Esperança, per poder vendre la finca a la Fundació Mercè Fontanilles, per fer-hi una llar-residència per a la gent gran. En aquest cas, tant la ubicació com la superfície de l’església condicionaven el projecte, i des de la Fundació preferien dissenyar una nova capella sense comptar amb l’actual. Com que l’ús d’aquesta església, segons el Bisbat, era «circumstancial», va acceptar desafectar-la.
El cas de la capella de l’hospital Josep Trueta de Girona, l’any passat, va ser diferent. En aquest cas, també es va haver de desafectar, però va ser perquè l’oratori es va haver de traslladar degut a una reorganització d’espais per atendre les necessitats de la Covid-19. D’aquesta manera, l’antic oratori va quedar desafectat i se’n va obrir un de nou, situat a la planta baixa, que va ser beneït i reservat al culte. En aquest cas, doncs, no es va tractar d’una desaparició sinó d’un trasllat.
També durant el 2020, el bisbe va signar el decret de desafectació de l’església del Pla de Sant Pol, corresponent a la parròquia de Castell d’Aro. En aquest temple s’hi havien fet celebracions durant els estius, però ja feia temps que no se’n feien ni es preveia que es reprenguessin. És per això que el Bisbat va cedir l’espai a l’Ajuntament, per poder-hi fer un espai cultural i social.
De convent a residència
Anant una mica més enrere, el 2019 es van produir dues desafectacions més. Una va ser la de l’església de l’antic monestir de les carmelites descalces de Girona: la falta de vocacions va portar l’orde a tancar l’antic monestir de Santa Teresa i Sant Josep, situat al barri de Montilivi, i traslladar la comunitat que hi vivia. D’aquesta manera, l’església va quedar sense ús i tot apunta que el monestir es convertirà en una residència d’estudiants en el futur.
Finalment, l’església de Sant Agustí de Calella (situada al Maresme però pertanyent al Bisbat de Girona), ubicada en una residència de gent gran, també es va desafectar a petició de la Fundació Social Obra de Maria. Segons va argumentar, des de principis d’any que no s’hi celebrava culte i la comunitat de Pares Agustins que se’n feia càrrec ja no tenia presència a Calella. A més, van mostrar la voluntat de reconvertir l’edifici de l’església en un espai d’ajuda a persones grans amb problemes de salut. És per això que la proposta va ser acceptada.
Quan es desafecta una església, s’acostuma a fer un inventari de tots els objectes de culte que hi ha, i alguns es destinen a altres temples propers (normalment, situats dins del mateix arxiprestat) o bé es posen a disposició del Bisbat perquè es destinin a altres espais de la diòcesi.
