El festival de la Porta Ferrada enfila la 60è edició amb un bon regust de boca. Però més enllà de les xifres, Iñaki Martí recorda que «la música i la cultura ho curen tot, i només per això ja ha valgut la pena fer-ho».
Era un cartell guanyador?
Vam presentar un programa pre-pandèmia amb artistes de primeríssima divisió. Ens vam veure en cor d’apostar per projectes grans. Hem portat artistes que són capaços de vendre més de dues mil entrades, com Pablo Alborán, Rosario, Manuel Carrasco o Sergio Dalma.
Com ha estat programar en temps de pandèmia?
La contractació va començar amb certa eufòria perquè al principi semblava que aquest seria un any normal. Teníem artistes internacionals confirmats i molts més artistes nacionals que l’any passat. Vam intentar començar a programar, però la veritat és que estàs amb un ull mirant els contractes i amb l’altre sobre la pandèmia. A l’últim moment van caure un parell de gires, però ha estat més fàcil que al 2020, sobretot perquè hi havia més projectes al carrer a nivell nacional.
La situació sanitària, però, no sempre ha acompanyat.
La primera setmana de juliol la venda d’entrades es va aturar en sec amb l’entrada en vigor de noves restriccions i les males notícies que arribaven dels festivals a peu dret. Però després es va reprendre fins a assolir les 38.000 entrades venudes.
Com serà el festival del 60è aniversari?
De fet, ja l’estem començant a dissenyar. Artísticament esperem portar grans artistes, però el que volem amb el 60è aniversari és guanyar visibilitat fora del nostre ambient musical i més reconeixement, situar el festival de la Porta Ferrada al mapa fora del territori català. És un fita molt important i requereix filar prim. De fet és un projecte cultural que cap alcalde, fos quin fos el seu color polític, mai ha posat en dubte.
Passaria per incorporar nous estils musicals?
Segur. Estem oberts a tot. Ens agrada molt programar jazz i fa dos anys que no tenim jazz internacional. També volem fer dansa i teatre. Continuarem fent allò que creiem que ens dona valor afegit. És el nostre ADN.
La 60a edició ja té algun nom confirmat?
De moment Jamie Cullum, Simple Minds i Kool & The Gang. Son concerts aplaçats del 2020. N’hi ha tres o quatre més sobre la taula però encara no estan tancats. A partir del setembre anunciarem més noms.
Algun artista se’ls resisteix?
No. Els artistes que ens agradaria que vinguessin vindran, però és una qüestió de que tot encaixi.
La pandèmia els ha fet guanyar algun públic que no tenien?
M’atreviria a dir que aquest any ens ha conegut el públic jove.
En la presentació d’aquesta edició deien que havien arribat a la paritat de gènere de forma «espontània». Però ho han fet a través d’un cicle exclusiu de veus femenines. Programaran més dones al Guíxols Arena?
Per què no? La paritat és importantíssima i hi ha molt talent. No deixarem de fer-ho si realment ens convenç artísticament.
Amb tot el que suposa la limitació d’aforament, obtenen beneficis o cobreixen despeses?
Amb les limitacions d’aforament és un any per cobrir despeses i mirar cap al 60è aniversari. Amb això nosaltres ja ens donem per satisfets.
