Ni el fantasma de la pandèmia ni els seus intents d’estroncar el més tímid intent de tornar a la normalitat van fer tirar la tovallola als programadors dels festivals de capçalera gironins, que estaven disposats a treure tota l’artilleria per a recuperar els escenaris.

Ara, un any després de començar a posar sobre la taula els primers noms que posarien cara al cartell del que havia de ser indisbutiblement el del retorn, els festivals assaboreixen un regust similar al d’un somni fet realitat. I és que, després d’haver de suspendre l’edició del 2020, ahir el festival de Cap Roig va clausurar la seva 21a edició amb una ocupació del 98% i 33.607 espectadors. «Estem vivint un temps d’autèntica bogeria i d’autèntic patiment, i tot i així hem aconseguit que el festival sigui un èxit». El director del festival de Cap Roig i president del Grup Clipper’s, Juli Guiu, afegeix que «la gent ha respost d’una manera espectacular». Tant, que confessa que fins i tot els ha sorprès, ja que no s’esperaven una resposta «tan rotunda». I és que l’organització ha penjat el cartell de sold out en 19 dels 21 concerts programats. Els estralls de la pandèmia, però, també s’han fet notar. I és que si en l’edició del 2019 van aterrar a la cita de Calella de Palafrugell tretze artistes internacionals, enguany només ho han fet dos. L’aplaçament de les gires internacionals pel 2022 ha obligat a l’organització a apostar per un cartell nacional, amb veus com Raphael, Antonio Orozco, José Luis Perales, Estopa, Aitana, David Bisbal o Manel. No obstant, Guiu sosté que l’estiu que ve volen tornar a pivotar sobre noms internacionals. «Sempre hem intentat que Cap Roig sigui un festival totalment eclèctic amb les primeres espases de cada un dels seus gèneres, i això inclou tenir als artistes internacionals més importants». I confessa que la idea és incorporar «com a mínim» vuit noms estrangers al cartell de la propera edició.

El mateix fenomen ha condicionat la programació del festival de la Porta Ferrada, que ahir també va abaixar el teló de la seva 59a edició amb una ocupació del 88% i 38.000 entrades venudes. Tot i haver hagut de renunciar també als reclams internacionals amb només dos noms al cartell, el director del festival, Iñaki Martí, fa bandera d’haver assolit «xifres pre-pandèmia». De fet, només són dues mil les entrades que separen les dues edicions, quan al 2019 es van assolir les 40.000 entrades venudes. «Estem agraïts de com ens ha rebut la gent, ha estat un èxit, el públic ha tornat als festivals, no només al nostre, sinó a tots».

Precisament, la cita de Sant Feliu de Guíxols va ser un dels únics festivals catalans que va celebrar l’edició del 2020. Martí reconeix que això els va donar avantatge i han pogut treballar d’acord amb les exigències de la pandèmia. Un exemple és el descobriment del Guíxols Arena, un espai «magnífic per a concerts de gran format» que confessa que ha arribat «per a quedar-se» i que, fins i tot, acollirà els futurs concerts a peu dret. I és que, amb els deures fets, el certamen s’ha atrevit enguany a estrenar dos nous formats. Es tracta, d’una banda, del festival d’humor Salat, que després d’un «èxit aclaparador» amb un cartell encapçalat per noms com Santiago Segura, Carles Sans o Martita de Graná, ja ha avançat que l’any que ve tindrà segona edició. També repetirà el cicle de veus femenines Delicatessen, que aquest any ha debutat amb veus com Núria Graham o Clara Gispert. En total, la programació d’enguany ha comptat amb una quarantena d’espectacles, el doble que en l’edició del 2020, que va integrar una vintena d’actuacions. A més, de cara a l’edició del 60è aniversari l’organització vol recuperar els escenaris històrics del festival com l’Espai Port i el Monestir.

Un èxit extensiu

La bona acollida del públic, però, no ha estat una excepció. I és que cites de primer nivell com el festival Castell de Peralada, Sons del Món o Portalblau també van registrar una assistència que vaticinava el retorn a l’anhelada normalitat. El festival Som de Mar, ara sobre el terreny de joc, i aquesta setmana Les Nits d’Acústica, podran degustar el virtuosisme d’un públic que tampoc s’ha permès fallar.