Des de fa poc més de dos anys les ocupacions de cases i pisos són una problemàtica a la capital garrotxina. A una entrevista concedida a Ràdio Olot, Ignasi López, cap de la Policia Local del municipi, va explicar que la xifra de serveis que han realitzat en contra de l’ocupació ha crescut: mentre que l’any 2018 van dur a terme 274 serveis d’aquest tipus, l’any 2019 en van ser gairebé 500. Durant l’any 2020, López va explicar que encara els falta completar les dades, «però la xifra es manté molt alta».

El cap del servei de la Policia Local també va declarar que l’ocupació de pisos «és un dels fenòmens que tenim més actius a la ciutat d’Olot». Davant d’aquests casos, el policia va destacar que donen suport a les entitats subministradores d’energia, d’aigua i especialment l’abastament d’electricitat, «perquè totes aquestes connexions fraudulentes fan que augmenti exponencialment el risc que hi pugui haver un incendi en la manipulació de la instal·lació elèctrica i el comptador», va explicar. López va demanar col·laboració ciutadana per evitar ocupacions il·legals. Va assegurar que avisar ràpidament a la policia pot ser clau per frenar l’ocupació.

La mateixa emissora també va entrevistar Jordi Martinoy, director dels Serveis d’Interior a Girona. Martinoy va carregar contra els grans propietaris i va assegurar que «tenim dificultats per fer una interlocució, perquè són grans corporacions bancàries o grans fons d’inversió», i va afegir que es troben que «no tenen un paper actiu quan hi ha aquesta problemàtica», i això, amb les eines que tenen, «es fa més complicades». El director dels Serveis d’Interior va reconèixer que en l’àmbit normatiu hi ha mancances, però «no oblidem l’obligació que té un propietari en procurar que el seu immoble estigui en correctes condicions».

L’any 2019, la Policia Local d’Olot va detectar un augment d’ocupacions d’habitatges a la ciutat. En el seu moment el cos policial va explicar que es tractaven de situacions d’ús esporàdic, com a habitatge o també per llogar a tercers. Des de llavors, a part d’un increment de la pressió policial i augment dels patrullatges, s’ha treballat intensament per trobar els propietaris privats d’aquells edificis ocupats de forma il·legal perquè, d’una banda, es fessin càrrec de les seves responsabilitats i, per altra banda, hi actuessin ràpidament.

En la mateixa línia, l’Ajuntament d’Olot va portar a terme un seguit d’accions per solucionar ocupacions conflictives en determinats espais com l’avinguda Sant Joan de les Abadesses, el carrer Roser i Bisbe Serra, a més del nucli antic i el barri de Benavent. En declaracions al Garrotxí.cat, l’alcalde d’Olot, Pep Berga, va assegurar que «són ocupacions que en alguns casos estan vinculades amb la delinqüència. No les podem permetre perquè, a més de crear inseguretat als barris, afecten greument els veïns i veïnes que les pateixen».

Davant d’aquesta situació, l’agost del 2020, l’Ajuntament d’Olot juntament amb el de Girona van treballar colze a colze per reclamar a la fiscalia actuacions urgents i més efectives per aturar les ocupacions conflictives. A part, l’Ajuntament d’Olot va convocar una Junta de Seguretat per afrontar el tema. El consistori olotí va acordar amb el gironí la creació d’una iniciativa conjunta que, des de l’àmbit municipal, posés fre i ajudés a combatre les ocupacions d’habitatges incíviques i conflictives. Olot i Girona van proposar a la presidència de la Diputació de Girona que acompanyés els municipis i els donés suport en aquesta iniciativa.

Aquest acord amb Girona perseguia un doble objectiu: per una banda, sumar forces per reclamar a les instàncies superiors i a la Fiscalia que actuïn urgentment i prenguin totes les mesures i accions necessàries per solucionar aquesta mena d’ocupacions i els conflictes que generen. I per altra banda, traslladar al Govern Central que el problema de l’ocupació il·legal és cada vegada més greu i de major intensitat i que només es podrà resoldre amb la modificació de la legislació actual.