El Govern de la Generalitat ha reclamat al Govern el rescat per part de l’Estat de totes les autopistes de peatge existents a Catalunya i el traspàs de la gestió de tota la xarxa de carreteres en un termini de dos anys. La gratuïtat a partir d’aquest 1 de setembre de l’AP-7 entre Tarragona i la Jonquera; l’AP-2 de Saragossa al Vendrell; el tram entre El Papiol i Montmeló; la C-32 (de Barcelona a Lloret de Mar) i la C-33 (de Barcelona a Montmeló) permetrà, segons el vicepresident del Govern, Jordi Puigneró, la fi de l’«espoli» i del «greuge comparatiu» amb la resta d’Espanya i que es deixi de pagar per infraestructures «que els catalans hem pagat de sobres».
El Govern proposa que en dos anys totes les carreteres catalanes estiguin exemptes de barreres i s’agrupin sota un sol model de finançament del manteniment. «Els peatges no tornaran, si depèn del Govern de Catalunya», va assegurar Puigneró, que va defensar «una forma de finançament diferent», sense especificar, i va reclamar la gestió completa de les autopistes i carreteres de l’Estat, igual que el ferrocarril. Puigneró no va aclarir durant una presentació davant la premsa el model que hauria d’assumir-se en el futur per a finançar els costos de manteniment de les carreteres, ja que aquest model depèn del projecte que elabora el Govern, va dir, però va assegurar que defensarà per a Catalunya el que planteja la directiva europea, que aconsella el pagament per ús i que qui contamina més, pagui també més.
L’anunci podria ser interpretat com un pas enrere en la proposta inicial d’establir el denominat pagament per vinyeta en el futur, encara que Puigneró va puntualitzar que el Govern està obert a qualsevol possibilitat tècnica que es plantegi en el marc d’aquesta directiva europea i el principi de no discriminació de Catalunya respecte a la resta de l’Estat.
Nou sistema de peatges
Per a Puigneró, la proposta és coherent amb les indicacions que va fer en consens una resolució del Parlament el 2018 «compatible amb una eventual implantació futura o simultània en altres territoris de l’Estat» i «conforme amb la normativa de la UE» en termes de tarifació, forma de gestió, tractament transitori dels contractes preexistents, dèficits i deute públic. L’objectiu final de suprimir peatges hauria de ser millorar el trànsit en el seu conjunt reduint la contaminació i la congestió de les carreteres més lentes.
El president del Govern, Pedro Sánchez, prepara un nou model de finançament de les autopistes que entraria en funcionament el 2024 i que està recollit en el pla de recuperació després de la pandèmia del covid-19, amb les reformes i inversions previstes per a aprofitar els 140.000 milions d’euros que li corresponen a Espanya dels fons europeus Next Generation fins a 2026. De moment, el Ministeri de Transports ja ha estimat que l’alliberament dels peatges de les autopistes AP-7 i AP-2 suposarà un estalvi per als usuaris de fins a 752 milions anuals. Amb el volum actual de viatgers l’estalvi seria de 515 milions, però amb la nova realitat es preveu un augment dels desplaçaments per aquestes vies.
Durant dos anys, els pressupostos de la Generalitat assumiran els costos de manteniment de les autopistes rescatades aquest 1 de setembre, cost que el Govern considera «assumible» i que ascendeix a uns sis milions anuals, uns 7,5 milions per a eliminar les restes d’infraestructures de peatges i altres 15 milions d’euros cada cinc anys en manteniments de tipus extraordinari, segons va afirmar Ricard Font, secretari general de la vicepresidència.
Rescat total
Queden quatre peatges a Catalunya en concessions que acaben entre el 2036 i el 2039. La proposta del Govern és que amb el nou model de finançament estatal o la transferència de la gestió a Catalunya es rescatin aquestes vies com es va fer en el cas de les autopistes madrilenyes i que va costar entorn de 3.000 milions. El Govern calcula que el rescat de la C-16 túnels de Vallvidrera; C-16 Autopista de Montserrat de Sant Cugat a Manresa; C-32 Pau Casals, de Castelldefels al Vendrell; i els túnels del Cadí, suposaria uns 1.500 milions per a l’Estat.
Queda per discernir el model que s’aplicarà a Espanya després d’aquest període transitori fins al 2024 en el qual les autopistes lliures de peatges es finançaran amb pressupostos autonòmics. El sistema de peatges es basa en tarifes basades en la distància o en l’àrea, que generalment es paguen en les barreres físiques de les carreteres. Poden variar segons la mena de vehicle o l’hora del dia i poden ser electrònics. Pot haver-hi sistemes de pagament electrònics sense barreres, com a Portugal, per exemple, o sistemes basats en lectura de matrícules.
El sistema de pagament de vinyeta es basa en càrrecs per temps. Els usuaris han de comprar una etiqueta o un document i col·locar-lo en el parabrisa del vehicle, la qual cosa els permet l’ús de les carreteres per un període determinat, normalment un any.
La supressió dels peatges obre un nou capítol de despeses en els pressupostos dels municipis afectats, sobretot en els més petits. Les autopistes suposen contribucions en termes d’IBI. Només en les localitats catalanes afectades es calcula que la caiguda d’ingressos serà de més de 15 milions d’euros anuals. Alguns municipis estimen que perdran entre el 10% i el 20% dels seus ingressos.
Una altra de les conseqüències és la pèrdua de llocs de feina. Abertis, la companyia participada per ACS i la italiana Atlantia, la més afectada per aquestes mesures, ha iniciat un expedient de regulació d’ocupació que afectarà 348 treballadors de diversos dels serveis d’autopistes de peatge que gestiona a Catalunya a través de les societats Acesa, Invicat i Autopistes Espanya. L’empresa ho justifica en la finalització de concessions. Al febrer i al juny de 2020 ja van dur a terme dos expedients de regulació d’ocupació que es van cobrar 300 llocs de treball, en els quals es va al·legar el descens de facturació provocat pel descens de la mobilitat durant la pandèmia.
