Un total de 48 persones refugiades de l'Afganistan han arribat en els darrers dies a les comarques gironines en el marc del programa de protecció internacional del govern espanyol i han estat acollides en centres del Ministeri d'Inclusió o gestionats per entitats.
El dispositiu temporal de trànsit de Torrejón de Ardoz (Madrid) ha atès 2.181 persones evacuades d'Afganistan en 17 vols al llarg de nou dies arran de l'arribada al poder dels talibans, ha indicat el ministre d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, en un balanç de l'anomenada operació Antígona. Aquestes persones han estat derivades a les comunitats autònomes i altres països europeus. A Catalunya han arribat un total de 208 persones, de les quals 145 s'han destinat a la província de Barcelona; 48 a Girona i 15 a Tarragona.
Les derivacions territorials s'han fet atenent a les necessitats específiques de cadascú
Les derivacions a les places d'acollida s'han fet després d'entrevistar les famílies i determinar quins eren els recursos més adequats en cada cas. Així, s'analitzen possibles necessitats especials o si tenen xarxes familiars properes, entre altres. Escrivá ha afirmat que han volgut ser "àgils" en les derivacions als recursos perquè les famílies comencessin el procés d'integració a l'estat espanyol com abans millor.
L'atenció a persones refugiades a l'estat espanyol s'estructura en dues fases amb itineraris que miren de ser personalitzats. La primera, d'acollida, té una durada mínima de sis mesos i preveu que les persones refugiades visquin en places del sistema. La segona, de preparació per a l'autonomia, proporciona ajudes per cobrir les necessitats bàsiques. El programa preveu l'allotjament i manutenció; orientació social i laboral; ajudes econòmiques, assistència jurídica i psicològica i traducció i interpretació.
La UE estudia l'activació d'un exèrcit comú
La Unió Europea estudia l'activació d'un exèrcit comú per fer "intervencions ràpides" en crisis com la de l'Afganistan. Els ministres de defensa de la UE s'han reunit aquest dijous a Kranj, a Eslovènia, per discutir la posada en marxa d'una força armada pròpia amb 5.000 soldats, tal com proposa Brussel·les. "Hem de reforçar les nostres capacitats per poder actuar per nosaltres mateixos i no dependre d'altres", ha avisat el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell.
Els ministres no han mostrar un suport unànime a la proposta
L'Alt Representant de la UE ha admès que en la trobada d'aquest dijous els ministres no han mostrat un suport "unànime" a la creació de l'exèrcit, però confia que hi donin el vistiplau de cara a novembre perquè es pugui desplegar en els pròxims anys.
