Alguna cosa era diferent. No només el trànsit, que pels voltants de les deu del matí era pràcticament inexistent. La gratuïtat dels peatges ja s’ha fet realitat i, a partir d’ara, Medinyà, Vilademuls, Orriols i Bàscara, per dir-ne alguns, han quedat una mica més aïllats que uns dies abans. A l’N-II, des de Girona fins a Figueres, no hi havia cap festa muntada. Potser era el temor vestit de prudència dels negocis de carretera que s’hi troben o possiblement el fet de constatar que a partir d’ara una carretera «en construcció» estarà ara en igualtat de condicions que una autopista -per ara- gratuïta.

Molt poc trànsit a l’N-II passant per Vilademuls. | ANIOL RESCLOSA

A Medinyà, els ànims estaven dividits. «Ho hem notat molt», asseverava l’encarregada de l’Snack Medinyà, que ben passades les deu del matí assenyalava un menjador pràcticament buit de taules. Amb aquesta, ja és una trompada més que va dificultant cada vegada més el dia a dia del negoci. Amb més de 60 anys de vida, aquest va ser un dels primers locals de menú que després acabarien farcint la carretera nacional de possibilitats culinàries assequibles. «Ara són set persones treballant, però és que abans n’érem dotze», aclaria. «Aquests últims dies teníem ple, nosaltres al matí treballem molt, però avui no passa ningú». I era ben cert.

En canvi, l’hotel-restaurant Medinyà, situat a l’altra banda de la via, va rebre el primer dia de gratuïtat amb indiferència, perquè ja fa anys que van notar una caiguda de clientela coincidint amb la prohibició de circulació dels camions per l’N-II. La responsable de l’establiment, Maria Dolors Pérez, va explicar que l’establiment acull turistes i gent de pas de totes les contrades, i va subratllar que durant l’estiu han tingut més afluència de gent, i que a partir d’ara caldrà «veure què passarà».

I més endavant, a Vilafreser, un dels nuclis de Vilademuls, el restaurant Bonaterra acollia un grup de jubilats que jugaven a cartes. L’establiment té gent que ve de tot arreu: pagesos, jubilats, algun camioner que ha de descarregar a prop i també francesos. La majoria, clientela fixa. «Hi ha molta gent al món, i s’han de repartir, jo no em queixo pas», va exclamar Isabel Vergés. Tota sola tira endavant un establiment que va obrir el 1979 i que als inicis duia la família amb l’ajuda de tres treballadors. Des de la pandèmia ha començat a treballar-hi sola. Abans, ho portava amb la seva mare, que va jubilar-se amb 87 anys. Pel camí i amb les obres dels accessos a l’autopista a Vilademuls, van expropiar-los una part de terreny pel qual recorda que «ens van pagar molt poc». La carretera seguia poc transitada. Tan poc, que a la gasolinera de l’altra banda la feina els escassejava i dos treballadors feien petar la xerrada distretament, amb una cigarreta a la mà.

Més amunt, arribant a Figueres, l’optimisme va anar guanyant terreny, igual que el sol a la pluja que volia enfosquir el dia. A Santa Llogaia d’Àlguema, just al costat de la sortida de Figueres Sud, el restaurant Buffet Lliure tenia la barra plena i la seva propietària, Susana Domínguez, creu que la gratuïtat dels peatges és una «bona notícia» que suposarà un reclam per al negoci. A la gasolinera del costat, Mari García, treballadora des de fa molts anys, va descriure un matí bastant mogut i va indicar que el trànsit s’ha mantingut constant durant aquests dies, si bé va admetre que «és cert que anys enrere es treballava més que ara».

Reivindicar l’altra N-II

En moltes ocasions, N-II ha estat sinònim d’accidentalitat i de carreteres amb màquines d’obra i senyals grocs. I és que l’autopista és més ràpida, això segur, i també més segura, però la nacional també té una altra cara. Alguns conductors fan la ruta de Girona fins a Figueres per l’N-II perquè els simplifica un viatge o un destí, però també és un camí per a nostàlgics que hi passen per fer un menú o per veure els paisatges de cases i campanars de sempre. «Encara hi ha cotxes que passen per aquí perquè és més distret que l’autopista», va opinar Vergés, que reivindica la ruta dels pobles com una alternativa a la monotonia de l’AP-7. «L’autopista és avorrida, sempre veus el mateix i es perd tot el paisatge», va assegurar. Pérez també recolza aquesta tesi, i augura noves possibilitats: «La gent potser s’avorrirà de l’autopista, i això que hi circulin tots els camions a mi em fa por i tot», va expressar.

«Sempre soc optimista, perquè amb el que ens ha arribat a passar aquí...», va manifestar la gerent del bar de Medinyà. La seva aposta és que «la gent es cansarà de fer cues a les entrades i sortides, perquè no estan ben fetes, segons el meu parer, i passaran per la nacional a fer un cafè». I si no, «anirem a fer embussos nosaltres», va dir rient. El «ja ho veurem» era un dels mantres que van guiar tot el viatge. D’entre les solucions proposades per «reflotar» els negocis, la proposta de Pérez destacava: «Que ens obrin una sortida aquí al costat, i llavors segur que ens arreglaria el negoci», assegurava de broma. «És l’única sortida», deia, irònicament. «Que facin anar els cotxes més lents per aquí i que destinin menys diners a fer obres poc necessàries», proposaven des de l’Snack Medinyà.

I de tornada, creuant el peatge de Girona Nord, uns rètols alerten els conductors que redueixin la velocitat a 30 quilòmetres. Una pancarta penjada durant la matinada del dimecres pels veïns de Sant Julià de Ramis que deia «Ja era hora!» estava a punt de ser retirada per uns operaris que no veien gaire clar això de la gratuïtat. «Un any o potser dos ho deixaran així, però això no es manté sol», assegurava un dels treballadors, que es mirava el cartell amb recança. El contrast amb l’AP-7 va ser immediat: el trànsit per l’autopista era fluid i divers. La gratuïtat dels peatges tenia una possible conseqüència immediata: un efecte crida que col·lapsés el trànsit i deixés aquesta via sense la seva raó de ser. Aquest auguri, però, ahir no es va complir, ja que segons el Servei Català de Trànsit, no hi va haver cap incidència destacada, i de fet es va registrar una caiguda d’un 9% de vehicles respecte del mateix període de 2019. Només els conductors decidiran per on volen seguir circulant.