«Amb la fi dels peatges, a l’AP-7 entre Girona Sud i Maçanet pot doblar-se el nombre de cotxes»

S’ha corregit un greuge amb la fi dels peatges?

Sí, és evident. La història del peatge a Espanya té dues fases. Una primera, en el moment de modernitzar la xarxa, quan els peatges servien per finançar, i una segona, en la qual es construeixen autovies gratuïtes. Això va dividir el país en dos. Aquest esforç inversor de vies lliures de pagament va ser gairebé inexistent a Catalunya. No es pot entendre l’absolut abandonament de Catalunya en matèria d’infraestructures.

Quins efectes tindrà en el trànsit la fi dels peatges?

Hi ha un efecte positiu immediat, que és la fi de la discriminació territorial. No pot ser que en un mateix marc fiscal, en una regió tinguis dret a circular gratis i en una altra hagis de pagar. És un fet que havia de corregir-se. Però hi ha també un efecte preocupant, ja que a menys cost per circular, més volum de vehicles. És el que anomenem trànsit induït, i és una molt mala notícia des del punt de vista de la sostenibilitat.

Augura un transvasament important de cotxes cap a l’autopista?

La Generalitat ho ha estudiat en el cas de la C-32, amb un 15%-20% més de cotxes. Pel que fa a les comarques de Girona, l’AP-7, en una estimació global estimem que hi haurà el 20% més de vehicles, i en dos o tres anys poden ser el 25% més. Hi ha estudis que parlen del 34% més, però serà un creixement molt desigual, amb trams que fins i tot poden decréixer. Hem plantejat obrir cinc o sis noves sortides i millores en els enllaços.

Algun tram que li preocupi?

A l’AP-7, entre Girona Sud i Maçanet, pot doblar-se el nombre de cotxes. Amb els peatges, molts conductors usaven l’N-II i s’estalviaven aquest tram de pagament, però ara, en ser gratis, és probable que es passin a l’autopista. El problema són les hores punta. Hem de donar per fet que hi haurà més hores de congestió.

Vaja... Potser acabem trobant a faltar els peatges.

Hi ha gent a la qual li semblava bé pagar perquè sabia que tenia menys trànsit i una bona conservació de l’autopista. Ara no pagarem, tindrem més cotxes i no sabem si el manteniment estarà a l’altura. Caldrà veure-ho. Jo defenso que es pagui per l’ús de totes les infraestructures. Ho fem amb el bitllet d’avió i tren, i amb l’impost de circulació. Així que les autopistes són ara una excepció que s’ha de resoldre, entre altres coses perquè la Unió Europea ho exigeix. El sistema evolucionarà a un pagament per ús.

Què se li pot afegir o treure a les autopistes?

La digitalització de les autopistes segueix pendent. Han d’estar preparades per a la conducció autònoma i per a això han de tenir una extraordinària cobertura de 5G. I una altra cosa: no pot ser que a les autopistes no hi hagi una sola electrolinera. Haurien de ser obligatòries.

S’obre una oportunitat per pacificar l’N-II i l’N-340?

És el moment de plantejar canvis. L’N-II té sentit que es pacifiqui al seu pas pel Maresme. No tant a la part de Girona, que no travessa tants municipis. Però aquí es podria especialitzar per donar més i millor servei als polígons industrials.

Ara els únics peatges estan en autopistes de la Generalitat. Irònic, no?

La vida té aquestes ironies. Són autopistes més recents. Algunes tenen tot el sentit, com els túnels de Vallvidrera. Si treus el peatge, els tindràs congestionats les 24 hores del dia. El Garraf és un problema més complex perquè l’alternativa de les corbes de la costa hauria de ser per a veïns i bicis.

Quina creu que serà l’alternativa als peatges convencionals?

No sé com acabarà. Soc molt escèptic perquè la política espanyola no és capaç d’arribar a grans consensos. No m’imagino el senyor Pablo Casado acceptant que el Govern implanti un pagament per ús. Ho faran servir com a element de xoc. És una qüestió de pura estratègia política. Jo recomanaria clarament un peatge amb component ambiental per finançar el transport públic.

Sorprèn que la concessió hagi acabat sense que s’hagi pres una decisió.

Al Govern no li quedava més remei que igualar les condicions. Requeria una fase de posar-ho tot a zero. Ara el problema és de tots, crec que ha estat una decisió política intel·ligent.

Es parla molt de desincentivar l’ús de el vehicle privat. Però hi ha prou alternativa de transport públic?

Hi ha un problema metropolità. Barcelona té una xarxa de metro molt bona, però falta cobertura exterior. Calia invertir i no s’ha fet durant anys. José María Aznar va dir allò de posar totes les capitals de província a quatre hores en tren de Madrid. Va ser el major desastre ferroviari de la història. Hem perdut 20 anys...