La ciutat de Girona ha viscut l’any pluviomètric -que va de setembre a setembre- més sec des de l’any 1950, és a dir, dels últims 71 anys. Es tracta d’una sequera generalitzada que ha afectat al conjunt de Catalunya i, en el cas de les comarques gironines, molt especialment a l’Alt Empordà, comarca on durant el darrer any s’han registrat menys del 50% de pluges de la mitjana climàtica. A la seva capital, Figueres, també s’ha viscut un any particularment sec, ja que l’any pluviomètric 2020-2021 s’ha situat entre els cinc més secs de la seva història. La mateixa situació s’ha viscut a Moià, Vic, Igualada i Vilafranca del Penedès, i encara més preocupants han estat les dades recollides a l’Observatori Fabra de Barcelona, on durant aquest any només s’hi han recollit 338,9 litres per metre quadrat, el valor més baix dels darrers 108 anys.
Aquestes són les dades fetes públiques ahir pel Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat), que assenyala que la precipitació del 2020-2021 ha estat generalment «escassa» i ha quedat per sota dels 400 litres per metre quadrat a un 30% del territori, especialment a tota la franja longitudinal que va des de Ponent fins a la costa central i també a part de l’Empordà, la Costa Daurada i la desembocadura de l’Ebre. En canvi, només a un 20% del territori s’han recollit més de 700 litres per metre quadrat, tot i que enlloc s’ha arribat al llindar dels 1.500. S’ha quedat, doncs, lluny dels més de 1.800 litres per metre quadrat recollits durant l’any 2019-2020 a la zona dels Ports i a l’alta muntanya del Pallars. Aquesta vegada, els valors més alts s’han donat a l’alta muntanya del Pallars Sobirà i de la Vall d’Aran amb poc més de 1.400 litres per metre quadrat.
Per tant, des del Servei Meteorològic consideren que gairebé a tot el territori s’ha de qualificar com un any «sec», ja que la precipitació recollida suposa entre un 50% i un 90% respecte de la precipitació mitjana climàtica corresponent al període 1961-1990. Les precipitacions han estat especialment baixes a l’Alt Empordà, l’Alt Penedès, el Barcelonès, el Baix Llobregat, el Vallès Occidental, l’Anoia i el Maresme, on no s’ha arribat ni a la meitat de la mitjana climàtica. En canvi, només en una petita part del territori es pot considerar que l’any 2020-2021 ha tingut una pluviositat normal: es tracta de petites àrees del Pirineu i el Prepirineu, a banda de la zona dels Ports i també, de forma molt local, a punts concrets de l’interior, litoral o prelitoral.
Pocs episodis destacats de pluja
Al llarg d’aquest any pluviomètric, a més, hi ha hagut pocs episodis importants de pluja. Un va ser el de finals d’agost de 2020, quan van caure més de 150 litres per metre quadrat al Ripollès, Osona i el Berguedà, mentre que l’altre ha estat el de fa pocs dies a Alcanar, amb unes precipitacions de 250 litres per metre quadrat. Per la resta, es compten ben pocs episodis destacables. Entre ells n’hi ha un de neu al Pirineu que va deixar 30 centímetres a les quotes altes de la Vall d’Aran, mentre que a finals de novembre van caure 180 litres per metre quadrat al massís del Montseny i més de 40 centímetres de neu a la capçalera del Ter. Després, el dia 18 de desembre, un episodi excepcional va sumar més de 300 litres per metre quadrat a diversos punts del Vallès Occidental. Finalment, els dies 9 i 10 de gener d’aquest 2021 va caure la nevada més important a Catalunya des del 2010, amb gruixos màxims de fins a 60 cm al Priorat, Terres de l’Ebre i punts del Pirineu. Des de llavors, però, no s’ha produït cap altre episodi destacat de precipitació abundant, més enllà de les tamborinades que a l’estiu han afectat sobretot les comarques del terç sud i que han sumat més de 200 litres per metre quadrat a la Ribera d’Ebre i el Baix Ebre.
Escassa neu al Pirineu
Pel que fa a la neu del Pirineu, en general també ha estat escassa. Tot i les nevades primerenques que hi va haver al setembre de 2020, a mitjans de maig ja s’havia fos bona part del gruix del mantell. En analitzar l’històric de les sèries disponibles a les estacions del Pirineu es conclou que en el 2020-2021 s’hi ha acumulat un mantell nival molt modest.
