La cova del forat de l’Embut, situada a 2.235 metres d’altura a Queralbs, és la cova prehistòrica amb ocupació humana a més altura del Pirineu localitzada fins ara. I, segons les últimes troballes arqueològiques, també era un punt de manipulació de malaquita, un mineral preuat que s’usava per a objectes d’ornamentació i l’extracció de coure per a la producció metal·lúrgica. Al capdavant de la investigació hi ha l’equip de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA) i de l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili (URV). La campanya també ha permès recuperar restes d’indústria lítica i ceràmiques de fa més de 5.500 anys. Es creu que pertanyen als primers pastors del Pirineu Oriental.

L’aparició de mig centenar de restes de malaquita, un mineral que destaca pel seu color verd, confirmen que la cova prehistòrica 338 de Queralbs –també coneguda com a cova del forat de l’Embut- va ser un indret de manipulació d’aquest material d’interès en la prehistòria. «Era molt preuada pels grups prehistòrics, si bé la seva distribució és escassa al territori», remarca el codirector del jaciment, Carles Tornero, juntament amb el catedràtic de Prehistòria i antropòleg Eudald Carbonell.

El mineral s’extreia d’un aflorament proper que ja s’ha pogut identificar, i es transportava fins a la cova, on es processava amb diferents finalitats com ara la producció d’elements d’ornamentació, l’elaboració de pigments o l’extracció del coure que conté la malaquita per a la producció metal·lúrgica.

D’altra banda, també s’han recuperat restes d’os bru del Pirineu («Ursus arctos»). Els investigadors apunten que podrien ser d’un moment anterior a l’arribada dels primers pastors fa més de 5.500 anys i destaquen que tenen un valor paleontològic «molt important» per l’estudi de la fauna salvatge i actualment extinta als Pirineus.