L’energia que es multiplica
El Centre de Recerca Tecnològica dels Pirineus instal·la, a Quart, una microcentral elèctrica que multiplica l’energia de l’aire a l’aigua, de manera eficient, econòmica, segura i solidària

La microcentral elèctrica instal·lada a Quart. / Gerard Serrat
Mar Suy
El Centre de Recerca Tecnològica dels Pirineus ha instal·lat aquest estiu una microcentral elèctrica que multiplica l’energia a partir de la força de l’aire a dins l’aigua, de manera eficient, econòmica, segura i solidària, a Quart. Davant de la problemàtica creixent del preu de la llum i les poques solucions de les energies renovables, ha impulsat un nou model d’energia de retroalimentació que genera una nova energia neta, no invasiva i no dependent de l’aigua, del sol o del vent, com la solar o l’eòlica.
Un pis té una despesa màxima de 12 kw dia, per tant, aquest dispositiu, amb un sol dia, crea l’energia que necessita un bloc durant, almenys, cinc dies
El dispositiu genera energia a través d’una sínia instal·lada a dins d’una estructura, d’uns 4 metres, plena d’aigua. Aquesta roda està formada per 22 jardineres, col·locades del revés, que giren en el sentit de les agulles del rellotge gràcies a la força de l’aire. L’aire s’injecta des de sota i fa que 9 jardineres pugin constantment, fet que permet generar 5 kw hora i 72 kw dia. Un pis té una despesa màxima de 12 kw dia, per tant, aquest dispositiu, amb un sol dia, crea l’energia que necessita un bloc durant, almenys, cinc dies. En aquest cas de Quart, però, s’ha optat per programar l’aparell a 3 kw hora i emmagatzemar l’energia en quatre bateries, per utilitzar-la quan sigui convenient.
Energia solidària
Tot i això, l’objectiu del projecte es basa en el fet que l’energia que no necessiti el client, es pugui donar a les persones a qui més els fa falta. Gerard Serrat, del Centre de Recerca Tecnològica dels Pirineus, afirma que han fet un pas més i han entrat a la «bioregió i l’energia solidària». «L’energia que li sobra al client es pot donar a l’Ajuntament de Quart, propietari de totes les línies que passen pel consistori, i que ell sigui solidari amb els més necessitats», explica Serrat. De fet, ell mateix confessa que la instal·lació d’aquesta microcentral elèctrica va lligada d’aquest requisit de ser solidari. D’aquesta manera, s’aconseguirà una transformació del territori «més equitativa, solidària i justa», sosté.
Eficient i econòmica
Serrat apunta que busquen l’eficiència en tots els àmbits, de manera que, els generadors eòlics que utilitzen, per exemple, van a cinc revolucions per minut, mentre que moltes vegades, a altres llocs, se n’utilitzen que van a 3000 revolucions. Aquest nou dispositiu d’energia de retroalimentació per fer llum optimitza cada procés per tal de fer molta energia a partir del mínim consum d’energia possible de cada procediment del mecanisme. Tant és així que a l’aigua de l’interior de l’estructura se li ha administrat un producte per tal d’evitar el creixement d’algues i la posta d’ous d’insectes; mentre que l’aire de dins les jardineres, una vegada arriba a una pressió determinada, es recull i es torna a injectar de nou a les jardineres. «Es recicla gairebé al 100%», assegura Serrat.
D’altra banda, si s’instal·lés aquest dispositiu a un bloc de pisos, la comunitat de veïns s’estalviarà de pagar la llum de l’ascensor, del pàrquing, la llum de l’escala i de casa seva. Així ho considera Serrat, que apunta que la microcentral «s’amortitza des del minut zero». Si bé és cert que el preu de la instal·lació pot oscil·lar entre els 8.000 i els 18.000 euros, una vegada s’ha acabat de pagar, ja no queden més despeses pendents i «és per sempre». Les plaques solars, en canvi, no s’amortitzen fins al cap de nou anys.
- Mor Narcís Bes, històric botiguer del Barri Vell de Girona
- Pànic al descens: La salvació més cara en 18 anys
- Li roben una bicicleta de 12.000 euros mentre era en una cafeteria del Barri Vell de Girona i els Mossos la recuperen
- La faceta més saludable dels germans Roca: difonen un estudi clau per al futur dels gironins
- Si torno, em mataran': Un dels rostres gironins de la regularització
- Carta d'una lectora: 'Quants diners destina l'Ajuntament a reparar els danys provocats pels orins de gos?
- L'Ajuntament de Girona exigeix als ocupants de l'antiga fàbrica Simon que abandonin l'espai en vuit dies hàbils
- El torró de Sant Jordi de Tuyarro, una especialitat del 1930 que torna cada Diada