Els ajuntaments gironins encara no tenen un calendari per al desmantellament de les guinguetes dels peatges de l’autopista, però alguns d’ells tenen previst reclamar-lo al Ministeri de Transport. És el cas, per exemple, de Sant Gregori i Sant Julià de Ramis, ja que en ambdós casos tenen peatges en els seus termes municipals i de moment encara no saben quan se’ls retiraran. «No ens han fet arribar cap previsió. No ens consta res ni s’ha posat en contacte ningú amb nosaltres, però demanarem una reunió al ministeri per tal que ens ho expliquin», assenyala l’alcalde de Sant Gregori, Quim Roca. El batlle de Sant Julià de Ramis, Marc Puigtió, aprofitarà una reunió que ja tenen prevista amb Carreteres per treure el tema i per preguntar per altres qüestions que el preocupen, com el futur de les càmeres de seguretat vinculades als peatges o el manteniment de la carretera a partir d’ara.

"No ens consta res [sobre la retirada de peatges] ni s’ha posat en contacte ningú amb nosaltres, però demanarem una reunió al ministeri per tal que ens ho expliquin"

Quim Roca - Alcalde de Sant Gregori

Roca explica que, en el cas de Sant Gregori -on s’ubica el peatge de Girona Oest-, a hores d’ara no hi ha hagut embussos importants arran de l’aixecament dels peatges. Tot i això, explica que alguns vials estan tancats i amb la barrera abaixada, i que si estiguessin tots oberts «milloraria la gestió del trànsit». És per això que volen demanar a l’administració de l’Estat que els doni «una previsió» per al desmantellament, ja que anteriorment els havien dit que se’ls informaria del procés però encara no saben res. «Volem tenir un calendari», assenyala.

Mantenir les càmeres

En la mateixa situació es troba l’alcalde de Sant Julià de Ramis, Marc Puigtió. Segons explica, a ells, que tenen el peatge de Girona Nord dins del seu terme municipal, l’administració de l’Estat tampoc els ha comunicat cap previsió sobre el desmantellament de les guinguetes. És per això que aprofitaran una reunió que tenen prevista per parlar de l’esquerda que ha aparegut en un pont del tren d’alta velocitat per treure també el tema de l’autopista. Segons explica Puigtió, a banda de voler un calendari d’actuacions, hi ha altres qüestions que els preocupen. En primer lloc, què passa amb les càmeres de seguretat que estan vinculades als peatges: si es desconnectaran o no. En aquest sentit, Puigtió tem que, si es desconnecten, els lladres puguin aprofitar per fugir per l’autopista, tal com fan ara per la Nacional, on no hi ha càmeres. És per això que, alerta, si les càmeres desapareixen, els lladres ho poden tenir més fàcil a l’hora d’escapolir-se.

"Ens preocupa que l’AP-7 es pugui convertir en una nova Nacional"

Marc Puigtió - Alcalde de Sant Julià de Ramis

Una altra qüestió que els preocupa és què passarà amb les casetes de ciment de l’autopista, ja que l’alcalde tem que puguin ocupar-se o degradar-se. I, finalment, també vol saber què passarà amb el manteniment de l’autopista: a qui s’haurà de dirigir l’Ajuntament quan detecti un desperfecte. Segons explica Puigtió, amb la Nacional s’han trobat que, quan calia arreglar algun problema, la resposta de l’Estat sovint ha estat lenta i incompleta. Per tant, el preocupa que pugui passar el mateix amb l’autopista. «Ens preocupa que l’AP-7 es pugui convertir en una nova Nacional», adverteix.

Un procés lent

La lentitud en el desmantellament dels peatges de l’autopista ha estat el blanc de les crítiques en les últimes setmanes. La reducció de la velocitat fins als 30 quilòmetres per hora fa que, durant els dos caps de setmana en què l’autopista ja ha estat gratuïta, ja s’hagin format cues quilomètriques, especialment en les vies d’accés a Barcelona. A més, ha coincidit amb «l’operació tornada» de les vacances, fet que ha complicat encara més la situació.

Aquest darrer cap de setmana, la Generalitat va instaurar algunes mesures excepcionals, com l’habilitació de carrils addicionals i la prohibició de la circulació de camions el diumenge a la tarda, però tot i això es van repetir els col·lapses. Els transportistes, a més, estan indignats per les restriccions que patiran tots els diumenges de setembre a la tarda i ja han portat la mesura al TSJC.

Tot i que el subdelegat del Govern a Girona, Albert Bramon, va anunciar a finals d’agost que els peatges gironins estarien desmantellats en tres mesos, ara mateix res fa pensar que pugui ser així. De fet, la supressió de senyalitzacions comportarà unes obres que es prolongaran entorn de sis mesos i que costaran uns 7,5 milions d’euros.