«Hem deixat el Govern del país -i no parlo només de Catalunya-en mans d’il·luminats que encara no sabem ni qui són». Així de contundent es va mostrar ahir el representant de la FOEG Joan Casadevall referint-se al Procicat en un debat sobre les relacions laborals en temps de pandèmia a les comarques gironines organitzat en el marc del curs de postgrau de la UdG Especialista en Dret del Treball, dirigit pel catedràtic Ferran Camas.

"Jo no vull que hi hagi una gran mortalitat, però s’hi ha de poder conviure. Potser jo no podré sortir endavant, però som darwinians i l’espècie sobreviurà."

Joan Casadevall - Representant de la FOEG

Casadevall es va mostrar molt crític amb la gestió que han fet les administracions de la pandèmia, tot considerant que s’han de prendre «precaucions» però que «no ens podem permetre que, a causa de la por, l’economia s’aturi». Des del seu punt de vista, el que és fonamental per a una societat és la generació de riquesa: «Si no, no podrem donar beneficis socials a ningú», va advertir. Per això, després de recordar que altres pandèmies han deixat també milers de morts, va avaluar així la situació actual: «Jo no vull que hi hagi una gran mortalitat, però s’hi ha de poder conviure. Potser jo no podré sortir endavant, però som darwinians i l’espècie sobreviurà. No podem protegir tothom, i menys en un món sobreexplotat i globalitzat». Per tot plegat, va defensar que no es pot viure constantment amb por del virus, i va criticar les mesures restrictives que s’han aplicat durant els últims mesos. «Ha governat gent que no en té ni idea, o que com a mínim no en sap més que jo», va lamentar. «Poden tenir els seus coneixements, però no saben què es porten entre mans. Si algú és capaç d’explicar per què han adoptat unes mesures i no unes altres, ja ho hauria d’haver fet», va considerar. «Però han primat els criteris conservadors de la por, de veure què passarà amb la salut sense tenir en compte el que el més important, sempre, és la creació de riquesa, perquè és l’única cosa que garanteix la salut i el bé comú», va reblar.

«Les vides, el bé més preuat»

Les paraules de Casadevall van generar controvèrsia entre els altres assistents a la taula. El director territorial de Treball i Empresa, Joan Martí, va defensar fermament la gestió que la Generalitat ha fet de la pandèmia: «Algunes anàlisis ens han pogut dur a decisions que potser en algun moment no han estat les més encertades, però la presa de decisions sempre s’ha fet pensant en el bé comú i a partir d’una analítica de dades», va assenyalar. El representant de l’administració catalana va defensar les decisions del Procicat: «Estan fonamentades amb dades i tendències no només de nivell local, sinó també global, de manera que les decisions no es prenen a la babalà», va indicar, tot subratllant que la prioritat de la Generalitat ha estat salvar vides «perquè aquest és el bé més preuat». També va defensar que la voluntat del Govern ha estat sempre «adaptar els recursos que tenim disponibles per poder continuar prestant tots els serveis a les persones, amb totes les limitacions que hi ha hagut a cada moment».

El discurs de Casadevall tampoc va agradar al secretari general d’UGT a comarques gironines, Xavier Casas: «Tenim una discrepància absoluta i hi ha conceptes esgarrifosos i surrealistes», va considerar. Casas va defensar que el bé comú «només es pot fer quan hi ha vida, no només riquesa», i va equiparar les tesis de Casadevall amb les de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, o l’expresident dels EUA, Donald Trump, cosa que Casadevall va negar: «Les meves idees només són meves», va reivindicar.

"[El bé comú] només es pot fer quan hi ha vida, no només riquesa"

Xavier Casas - Secretari General de l'UGT a les Comarques Gironines

Més enllà de la polèmica amb Casadevall, tant Casas com la secretària general de Comissions Obreres a Girona, Belén López, van destacar que la precarietat laboral que pateixen alguns sectors -començant pel turisme i els serveis- s’ha fet més evident que mai amb la pandèmia. Segons López, la pandèmia ha esclatat just quan el mercat de treball s’estava recuperant de la crisi de 2008, amb deficiències estructurals com la baixa ocupació i els grans índexs de precarietat. Ara, veu el futur de les relacions socials a les comarques gironines dependrà de l’evolució de la pandèmia i de la gent que pugui conservar la feina un cop s’acabin els ajuts, i de la capacitat de «traspassar» treballadors de sectors que ja no se recuperaran a d’altres de nou impuls, alguns dels quals poden venir dels fons europeus.

Per a Casas, la pandèmia del coronavirus ha demostrat que «l’escut social ha estat insuficient, i moltes persones s’han vist abocades a una pobresa molt severa». També considera que ha estat durant aquest període «s’han pagat les retallades» en la sanitat i que el marc laboral afebleix els treballadors.