El confinament de la gent gran en residències geriàtriques en la primera onada i la impossibilitat d'accedir a hospitals i serveis de salut va ser una de les causes que més van influir en les altes taxes de letalitat del coronavirus a Catalunya, i que va tenir major virulència. Un estudi del grup covid-19 de la Societat Espanyola de Metges d'Atenció Primària (Semergen), coordinat per l'investigador en la Universitat de León Vicente Martín, analitza la disparitat en la letalitat entre comunitats per SARS-CoV-2 entre març i maig de 2020. Si bé el tap dels ancians institucionalitzats va ser una de les causes, també ho va ser la comorbiditat i la qualitat dels serveis de salut.
A Catalunya amb un sistema sanitari saturat en la primera onada i una gran quantitat de persones institucionalitzades, la letalitat per covid va depassar fins a un 29% la mitjana nacional. L'estudi posa en evidència les «inconsistències i diferències» en les taxes de letalitat entre comunitats en la primera onada quan a penes es feien proves diagnòstiques i hi havia una infradeclaració dels casos. I considera que l'impacte de la pandèmia utilitzant només la taxa de letalitat per casos PCR positius «subestima» la seva gravetat, per la qual cosa un mètode més apropiat per a comparar la letalitat entre comunitats és el Sistema de Vigilància de la Mortalitat Diària (MoMo), que gestiona el Centre Nacional d'Epidemiologia de l'Institut de Salut Carles III. De fet la població major de 75 anys va presentar una letalitat 130 vegades major que la població entre 20 i 65 anys, i la taxa de mort de persones institucionalitzades va ser del 5,7%.
En l'estudi realitzat per Semergen es comparen les dades de mortalitat segons xifres oficials de les comunitats i el sistema MoMo. Catalunya és la que ofereix xifres més dispars entre tots dos sistemes de recompte, dels 5.956 morts oferts pel registre autonòmic als 11.690 del MoMo.
