L'aparcament amb reserva prèvia per accedir a les gorgues de Sadernes (Garrotxa) i evitar aglomeracions s'ha omplert durant tot el mes de la prova pilot. La tècnica del Consorci de l'Alta Garrotxa, Sara Sánchez, ha explicat que, excepte en dies comptats, s'han ocupat les 100 places per accedir a la vall de Sant Aniol. El consorci està satisfet amb la prova pilot, però ha detectat que encara cal fer feina de sensibilització perquè molts usuaris continuen arribant a la zona sense haver fet la reserva i el pagament del pàrquing: «Entre un 20 i un 40% havien planificat la visita, però en la majoria dels casos s'ha fet minuts abans d'entrar». Els diners recaptats es destinen a cobrir part del cost dels informadors i guardes rurals de l'espai.

L'aparcament d'accés a les gorgues va començar a ser de pagament a partir del 9 d'agost i ha calgut reserva prèvia durant cada dia d'agost i els dos primers caps de setmana de setembre. A més, el consorci va reduir la capacitat de pàrquing a 100 places. Fins a aquest estiu, tenia una capacitat màxima d'uns 200 vehicles, però un estudi elaborat per la Fundació Emys va avaluar l'impacte que pot assumir l'espai i va situar el nombre de places òptimes en la meitat. L'objectiu: regular l'accés a l'espai, evitar aglomeracions i impedir activitats incompatibles amb la natura. Cada vegada hi ha més afluència d'usuaris als espais naturals i a diversos paratges de Catalunya estan adoptant mesures similars per evitar la degradació per una sobreocupació. La tècnica del consorci, Sara Sánchez, ha explicat que la regulació d'aquest estiu ha estat com una prova pilot i que ha donat bons resultats.

El consorci està satisfet amb la mesura. De fet, pràcticament cada dia l'aparcament –que té un cost de 5,56 euros- s'ha omplert del tot, amb excepcions comptades quan igualment han arribat a 90 o 95 vehicles. Tot i els bons resultats, Sánchez exposa que han detectat que encara cal fer pedagogia perquè els usuaris canviïn la mentalitat i vegin que també han de planificar amb antelació les sortides als espais naturals protegits. Tots els vehicles que han accedit a l'aparcament tenien la reserva prèvia corresponent, però moltes s'han fet «minuts abans d'entrar». Segons càlculs del consorci, només entre un 20 i un 40% dels usuaris havien reservat amb dies d'antelació, però «en la majoria dels casos» s'ha acabat fent ja als accessos de Sadernes, sobretot a Montagut on ja hi havia controladors de l'aparcament al trencant que mena cap a la vall de Sant Aniol. Això podia suposar que, en arribar a lloc, l'aparcament ja estigués ple i els usuaris haguessin de girar cua.

«Això passa perquè la gent encara no coneix el dispositiu, a poc a poc la reserva prèvia s'anirà fent amb més antelació», apunta Sánchez. I no només la reserva, Sánchez també subratlla que és recomanable planificar la visita dies abans. Enguany, han comptat amb cinc informadors que han ajudat a minimitzar els col·lapses i evitar «episodis de massificació». A més, Sánchez també remarca que els usuaris han acabat veient la mesura amb bons ulls perquè han pogut gaudir de l'entorn «amb uns paràmetres de qualitat molt superiors»: «Han agraït que hi hagués menys col·lapses i el servei d'informació, tot i que sempre hi ha qui discrepa». El consorci ha recaptat entre 10.000 i 12.000 euros. Uns diners que destinen a cobrir part del cost del dispositiu per gestionar l'accés a Sadernes. «Realment és un petit ingrés perquè el servei ha costat molts més diners», apunta Sánchez.

De cara al futur, la intenció és poder instal·lar una barrera que ajudi a regular l'accés i poder alliberar, per exemple, els guardes rurals perquè tornin a dedicar-se a altres funcions de control i preservació del medi. Per a l'any vinent, el consorci està treballant ja amb dates. La idea és tornar a habilitar l'aparcament amb reserva prèvia per Setmana Santa i que estigui operatiu els caps de setmana fins a arribar a l'estiu, quan funcionarà cada dia coincidit amb els pics d'afluència d'usuaris. El consorci remarca que a la comarca de la Garrotxa hi ha molts paratges naturals que estan treballant en mesures de regulació d'accés. Una estratègia comuna, però que cada espai adapta en funció de les seves peculiaritats.