Cada dia surten nous informes advertint de les nefastes conseqüències del canvi climàtic, tant a nivell mundial com a nivell local. Ara, la pàgina web de Climate Central -una organització mundial de caràcter independent que reuneix científics experts en clima d’arreu del món- mostra quins són els punts del planeta que estan més amenaçats per l’increment del nivell del mar d’aquí al 2050. Si es fa zoom a les comarques gironines, es pot comprovar com tota la zona dels Aiguamolls de l’Empordà i les seves rodalies, així com Sant Martí d’Empúries, són les àrees amb més risc d’acabar sota l’aigua d’aquí a 30 anys. El mapa s’ha elaborat a partir de les dades obtingudes pels científics a través de satèl·lits i mareògrafs.
El mapa il·lustra com les zones costaneres situades a cotes més baixes seran les més afectades per les possibles inundacions. En el cas de la Costa Brava, això inclou espais naturals protegits- com els mateixos Aiguamolls de l’Empordà- i també concentracions humanes. Altres zones que es troben en risc, tot i que en menor mesura, són Empúries i els seus voltants, el litoral de l’Estartit (especialment a la zona de Griells), la platja de Pals i algunes de Begur, Tamariu, Llafranc i la badia de Palamós i Sant Antoni. També es pot veure afectada la platja de Platja d’Aro, algunes cales situades entre Sant Feliu i Tossa i algunes de les cales de Lloret. A més, el port de Blanes es podria veure seriosament afectat.
Tot i això, la Costa Brava, degut a la seva orografia, no seria la que en sortiria més malparada de tot l’Estat. Pitjors són les previsions al Delta de l’Ebre, l’Albufera de València, el Mar Menor o Doñana, entre altres. Aquest increment del nivell del mar, si no canvien les circumstàncies i s’aconsegueix mitigar-lo, provocarà una reducció de la superfície de les platges, afectació a infraestructures urbanes -amb les conseqüències econòmiques que se’n deriven- i danys turístics. De fet, al llarg dels darrers anys a les comarques gironines ja s’ha pogut anar veient un «tastet» d’aquests efectes: platges que s’han de regenerar quan les tempestes s’emporten la sorra (com en el cas de Lloret, Blanes o Sant Antoni de Calonge, per posar alguns exemples), temporals que han destrossat infraestructures properes al litoral (el més recent, el Gloria) o els danys que de tant en tant pateixen els espigons quan hi ha un fort onatge.
En aquest sentit, les advertències de Climate Central van en la línia d’altres estudis recents, com Un litoral al límit, elaborat pel Consell Assessor pel Desenvolupament Sostenible de la Generalitat. Presentat fa pocs dies, aquest document alerta que el litoral català viu una situació «límit» i que cal actuar-hi de forma urgent per tal de poder fer front als efectes del canvi climàtic.
Increment cada cop més ràpid
Al conjunt de l’Estat, la situació és igual d’alarmant. L’últim informe del Ministeri per a la Transició Ecològica assenyala que la cota d’inundació a la costa podria augmentar entre un 3% i un 8% l’any 2040 respecte a l’actual, com a conseqüència de l’increment del nivell del mar. Aquest creixement, assenyala el mateix document, pot comportar la desaparició de platges i aiguamolls, inundacions costaneres, erosió del litoral, temporals i intrusió d’aigua salada als aqüífers, entre altres conseqüències.
Arreu del món, el nivell del mar ha augmentat fins a 20 centímetres des de finals del segle XX. Però aquest increment cada vegada va a més, i ja se situa en els tres mil·límetres anuals de mitjana. Les últimes projeccions globals d’augment del nivell del mar realitzades pels científics apunten que l’any 2100 s’haurien pogut assolir els 29 centímetres en l’escenari més favorable i els 100 centímetres en el més desfavorable, amb 53 centímetres com a mitjana més probable. Això afectaria milers de localitats costaneres d’arreu del món.
Els augments, però, poden ser molt desiguals. Al Delta de l’Ebre, la velocitat de creixement del nivell del mar se situa entre 5 i 8 mil·límetres l’any, essent la més alta de tot l’Estat.
El canvi climàtic es torna a accelerar després de la Covid
Organismes multilaterals veuen «cada vegada més probable» que en els propers cinc anys s’assoleixi un augment de la temperatura global de 1,5 graus centígrads per sobre dels nivells preindustrials i que fins i tot «temporalment» se superi aquest llindar, que és l’objectiu marcat per la comunitat internacional en l’Acord del Clima de París. Per això, adverteixen que el compliment d’aquest compromís està «molt lluny».
Així ho indica l’informe Units per la Ciència 2021, que coordina l’Organització Meteorològica Mundial (OMM) i en el qual participen el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA), l’Organització Mundial de la Salut (OMS), el Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC), el Projecte Carboni Global, el Programa Mundial de Recerques Climàtiques (PMIC) i l’Oficina Meteorològica del Regne Unit. En aquest treball es presenten les últimes dades i resultats científics sobre el canvi climàtic i adverteixen que les concentracions de gasos d’efecte d’hivernacle (GEI) a l’atmosfera segueixen en «nivells sense precedents» que «condemnen al planeta a un perillós escalfament futur».
A més, el document conclou que el coronavirus no ha endarrerit l’«avanç implacable» del canvi climàtic i que no hi ha «indicis» que s’estigui produint un creixement «més ecològic», ja que les emissions de diòxid de carboni (CO₂) augmenten un altre cop més ràpid després de la disminució passatgera a conseqüència de la desacceleració econòmica per la pandèmia, i «no s’acosten en absolut a les metes de reducció».
En les seves conclusions, l’informe destaca que l’augment de temperatures a nivell global està provocant fenòmens meteorològics «extrems» i «devastadors» a tot el planeta, els efectes dels quals són «cada vegada més greus». Entre ells, per exemple, assenyala que s’han perdut «milers de milions d’hores de feina només a causa de la calor», perquè la temperatura mitjana mundial dels últims cinc anys ha estat una de les més altes «mai registrada».
En definitiva, afirma que l’escala dels canvis experimentats recentment en el sistema climàtic en el seu conjunt «no té precedents en molts centenars, i fins i tot milers, d’anys», i que fins i tot si s’adopten mesures ambicioses per reduir les emissions el nivell de la mar «continuarà augmentant» i constituirà una amenaça per a les illes de baixa altitud i les poblacions costaneres de tot el món.
El secretari general de l’ONU, Antonio Guterres, ha manifestat que aquest any és «decisiu» en l’acció climàtica i considera que l’informe suposa una «constatació alarmant» de la llunyania del rumb previst i denuncia que els països estan encara «molt endarrerits respecte a la consecució dels objectius establerts en l’Acord de París».
