La inauguració oficial del curs acadèmic de tot el sistema universitari català és un d’aquells actes solemnes on, per protocol, el protagonisme sol estar reservat a representants institucionals com, en el cas d’ahir a la Universitat de Girona, eren el president de la Generalitat de Catalunya Pere Aragonès, la consellera d’Universitats Gemma Geis o els rectors de les diferents universitats catalanes. Un protagonisme, en principi, només compartit amb l’encarregada d’impartir la lliçó inaugural, Roser Salavert amb la seva reflexió «La inclusió és necessària per a la millora de l’educació», a qui els responsables de la UdG van tenir l’encert d’acompanyar de testimonis reals, a través de vídeos, que van acabar un acte solemne en un autèntic crit perquè l’accés a la universitat, i a l’educació en general, segui més «inclusiu». O sigui, realment obert a tothom independentment de les seves capacitats i les seves condicions socioeconòmiques.

«El primer dia de classe vaig veure que era l’únic negre, ja no parlo de la meva carrera sinó gairebé a tota la universitat perquè els altres negres que vaig conèixer eren d’Erasmus». Dani Larbi estudia Ciències Polítiques i, en una intervenció a través de vídeo, va posar el dit a la llaga, i parlant estrictament de Girona va reforçar el que, minuts abans, havia explicat Roser Salavert des de la teoria i la seva llarga experiència en escoles de Nova York. És a dir que, avui en dia, encara queda molta feina per fer més estudiants com Dani Larbi arribin a la universitat i no pensin que «després d’acabar ESO el més normal no és fer batxillerat, sinó fer un cicle i anar ràpid a buscar feina per portar diners a casa». La condició socioeconòmica i l’origen, o sigui els diners, no poden ser obstacle per tenir la millor educació possible. A Nova York on, com va explicar ahir en primera persona Roser Salavert, ella mateixa va ser la directora de «l’escola 42 de Harlem on, després de potenciar el francès com a segona llengua aprofitant l’origen haitià de molts alumnes, vam anar millorant els resultats d’una escola que va acabar sent la primera pública de Nova York en tenir la doble titulació de batxillerat internacional». Però també a Girona. On, a banda de l’experiència de Dani Larbi, autoritats i membres de la comunitat universitària catalana, ahir també van conèixer el testimoni d’Amin Bellaha.

«Visc a Vila-roja, un barri on hi ha exclusió social i on els joves quan arribem a l’edat treballar tenim la idea de fer-ho per poder portar diners a casa, però jo he intentat acabar els estudis universitaris perquè crec que la universitat m’ajuda molt a incloure’m molt a la societat», va argumentar Bellaha que estudia informàtica a la UdG a més de treballar als matins, fer d’entrenador d’atletisme i col·laborar amb organitzacions com Càritas a la Fundació Girona Est. «La universitat està pensada perquè sigui accessible per a tothom, però en realitat hi ha obstacles per arribar-hi, obstacles econòmics, socials, geogràfics o també acadèmics amb les notes de tall», va reflexionar el jove estudiant de Vila-roja que, com el cas de Dani Larbi, va parlar de les barreres socioeconòmiques per accedir a la universitat. Que no són les úniques. N’hi ha per discapacitat física, per trastorns o per situacions tan dures com haver estat víctima d’un matrimoni forçat. I ahir també van tenir el seu moment a l’obertura del curs acadèmica del sistema universitari català amb els exemples de Clàudia Colom, una estudiant amb Síndrome d’Asperger que està fent el doctorat a la UdG i que té clar que «si un vol, té el suport adequat i s’esforça, pot». O d’Isaac Padrós, que va perdre la vista en un accident fa set anys, i que estudia a la Universitat de Girona convençut que la seva presència a les aules «és molt bona per a mi, però també per als meus companys de classe que sovint, davant del meu exemple, es qüestionen coses i em pregunten com faig una cosa o una altra».

«El primer dia de classe vaig veure que era l’únic negre» |

Experiències com les de Bellaha, Larbi, Colom o Padrós van recordar a Pere Aragonès i la resta d’autoritats que la necessitat de tenir una educació sostinguda amb pilars «com la inclusió, l’equitat i la diversitat» no és només un tema de Nova York i de l’experiència de Roser Salavert. També és una necessitat a Catalunya. I el president de la Generalitat va deixar clar que havia entès el missatge. «Agreixo que aquesta inauguració del curs acadèmic del sistema universitari català s’hagi centrat en la inclusió, perquè l’educació és la base d’una societat justa, lliure, compromesa i plenament democràtica i la millor manera d’empoderar les persones», va dir Pere Aragonès en l’inici del seu parlament on va parlar dels propers pressupostos del govern català, els del 2022 si es poguessin acordar entre els diferents grups parlamentaris, com una «gran oportunitat per avançar i reforçar un sistema universitari que es vol que sigui divers, de qualitat i reconegut internacionalment» i per, al mateix temps, garantir «l’accés de tothom a tots els serveis públics».

La petició de Salvi i Aleixandre

Aragonès va tancar l’acte, però la seva presència no podia ser desaprofitada perquè des del món universitari català se li demanés suport. O sigui diners. I els encarregats de fer-ho varen ser el rector i la presidenta del Consell Social de la Universitat de Girona, Quim Salvi i Rosa-Núria Alexandre respectivament. «No ens deixin sols en aquest camí, perquè aquest camí el fem tots junts», va dir Aleixandre per qui «el futur immediat no és fàcil i la universitat serà clau en la recuperació, per ser un país capdavanter amb una societat inclusiva, sostenible i respectuosa amb les persones i el medi ambient». Mentre que Quim Salvi va encetar el pastís del canvi de model del sistema universitari: «Cal adaptar-nos, canviar el focus i impulsar un model universitari que vagi de la quantitat a la qualitat, i això passa per un nou model de finançament que promogui la qualitat i impregni tota la universitat». Una universitat que, tornant als exemples del principi, les coordinadores dels estudiants de la UdG, Berta Guinó i Lorena Marmolejo, van recordar en el seu discurs que ha de tenir «un accés universal».